Perquè serveix el teatre?

El teatre ens serveix per a moltes coses.
Principalment,en el punt de vista d'un actor,serveix per representar històries emprant la interpretació,gestos,música,sons,etc davant un públic.
El teatre també pot servir per perdre la timidesa,ja que a partir de moltes activitats relacionades amb el teatre poden,poc a poc,expressar-se em total comodidat.
Així com perdre la timidesa,també pot ajudar a parlar bé i emprar d'una manera o altre paraules i formes de expressar-se amb el cos sensa emprar la parla oral.
Les quatre paraules que ens servirian per descriure:perquè ens serveix el teatre? serian: la imaginació,la socialització,la educació i l'entretaniment.
Amb la imaginació podem realizar obres teatrals amb grans personatges,siguin ficticis o reals,combinar escenas,fer monólegs,diàlegs,imaginar-nos i crear noves històrias per a representar.
La socialització,en aquet cas,sempre es un punt de vista bo.En el teatre sempre et trobes amb nous companys i fas amics,i això també és molt important per un mateix,ja que pots fer feina amb grup i interectuar de una manera més unificada.
MOltes obras teatral,quasi totes,sempre ens volen fer apendre noves coses,coneixements,estils de vida,de ser,coses que poden ser didàcticament bones per  a nosaltre,per això la educació és una de les paraules que també feim servir per descriure en teatre.
I finalment el paper que un bon actor fa per la finalitat de entretenir el públic que anat a veure'l,perque tan si mateix,sigui trista,d'amor,de intriga,etc,sigui com sigui l'obra sempre es durà a terme per entretenir i fer que els espectadors s'ho pasin bé.

Diàleg entre en Pere i la seva àvia.

Àvia: Mira Pere!ja han arribat,que els ha veus?
Pere: Si! ja han arribat,ja han arribat!
Àvia:Vols anar al moll a veure'ls de més aprop?
Pere:Si! anem-hi.
Àvia:Crec que no han duit gaire peix..tornarem a sopar de sopa.
Pere: No àvia perfavor!fer una truita de patata de les teves tan bones que quasi mai fas...

Una història trista (monóleg)

Bon dia! Ja és ben hora de aixercar-me,és prou tart i encara tenc que preparar totes les coses com feia amb la meva dona.
Em vestiré i aniré al carrer a comprar!
Agafa la bufanda i surt per la porta,comença a passejar i es va aturant per les botigues.
Però mira quines botellas de champàn! és Nadal,tenc que comprar-ne una,per molt que siguin molt cares compraré la més bona.
Surt de comprar la botella i seguiex caminant.
I aquets decorats?crec que ja és hora de comprar-ne un de nous,tan si mateix per un dia en l'any no perd res.
Arriba a casa i prepara totes les coses.
Encara em tenc que vestir!em posaré aquell "smoking" lluent que tenc reservat per les ocasions més importants,i també està clar que la corbata blau marí no pot falta!
Agafa la botella de champàn de damunt la taula del menjador.
Un,dos i tres!allà va!tot per el terra..si és que no podia fer res més.totes les coses em surten malamment,no hi ha res que pugui cambiar...si estigués amb mi la meva dona,tot això no hagués passat.Pensava que aquestes festes haurien estat molt millors,però veig que no puc olvidar-la...

Sigfrid i Josep.

En Josep va lletgiguent una història sobre un noi anomenat Sigfrid ,un jove molt valent,i arriba a la conclusió ,a un donat punt que en Josep pensa que mai podra ser tan heroïc com aquest.
En Josep només troba una manera de solucionar això,i es tirar-se de dalt un acantilat i matar-se,mostrant així que és valent .


Just en aquell moment apareix per devora seu, un amic.Aquest al veure'l allà dalt s'exclama i comença a demanar-li que fa allà dalt.




Josep: Molt convençut -Em mataré,em tiraré d'aquest acantilat i em mataré.-
isaac: Sorprès -Bo! josep,que fas allà dalt?
Josep: Res,em vui matar! vui tirar-me d'aqui d'alt i matarme..
isaac: Cridant -I perque? Tu estàs boig?!
Josep: Perque si,em vui matar,ningú m'estima.-Diu amb el cap baix.


N'isaac molt poc interessat amb tot el que està succeïnt es queda per devora i passa al cap de pocs minuts n'Elena.Aquesta també es sorpren i intenta parlar amb ell. 


Elena: demanant a n'isaac -Però que fa aquell allà d'alt?
isaac: amb cara de no creurer-se tot el que està passant -No ho sé! en Josep que diu que es vol matar! que ningú l'estima i que es tirarà de d'alt baix!
Elena: demana a n'en Josep -Perque et vols matar?
Josep: molt preocupat - Perque ningú m'estima,no tenc a ningú...ademés vui demostrar que soc valent com Sigfrid i per això em tiraré!


Amb un quants intents de fer-lo baixar de allà d'alt,la mare d'en Josep el veu i el crida com si no ho hagés fet mai tan fort.


Mare d'en Josep: Josep! que fas? baixa ja d'allà d'alt ara mateix!
Josep: Caparut -Que no! no ho faré!


 Finalment després de tos el fracassos que han tingut ells per fer-li cambiar de idea a n'en Josep entra el seu oncle,al veure'l es sorpren com tots però és l'únic que té les coses clares.


Xec: Josep! que fas? baixa d'aqui inmediatament!que no veus que estàs fent l'ase!


En Xec agafa en Josep i l'estira cap a ell i fa que s'alluny d'aquell acantilat i el salva de una mort un poc trista.

Una Història Trista;

Durant el dia de Nadal,en Ferràn va decidir que no turnaria a passar les més esperades festes on tothom s'ho passa bé, recordant el falleciment de la seva dona.Va tenir el valor de surtir al carrer per anar a comprar.
Els carrers estaban a rebossar de gent que a derrera hora anava a comprar els últims detalls i regals pendents de familiars llunyans.
En Ferràn que no l'importava la quantitat de diners que es podia gastar,va comprar una botella de champàn,un dels millors.
Més tard va aturar-se a una botiga de decorats nadalencs i va comprar els més brillants i colorits que hi havia.
Quan va arribar a casa,just va obrir la porta,lo primer que va fer ès decorar tot el menjador principal sensa dixar un espai en buit,es va vestir amb el seu millor smoking de gala preferit,que en poques ocasions,i això si,especials,es posava i colocar el champàn en fresc damunt la taula.
Al destapar-lo la botella li va patinar de les mans i desgraciadament es va rompre.No va tenir més remei que beure uns dels seus vins que tenia per el rebost,un de aquells que ni duen etiqueta.
Es va seure davant la tele amb el got just umplert de vi i veure la fotografía de la seva estimada dona,on finalment va suposar que mai més podria celebrar unes festes com antes feia amb ella.