Diàleg interpretació:

Això és un jove molt porut que s'acaba d'indepentitzar.
Es troba a casa seva,una casa petita amb dues habitacions,menjador,cuina i un bany,tot tancat amb poca llum.Aquest jove es troba asegut davant el televisor,on acaba de sopar i ja és hora de anar-s'en al llit.
S'aixeca de la cadira,recueix el plat i le smiques que ha dixat allà dmaunt al sopar i deixa les coses a la cuina.
Seguidament va cap el seu dormitori.Un dormitori petit,obscur on a la porta hi ha tres candaus per tancar desde a dins igual que la única finestra que té a la habitació,amb tres sistemes de seguritat que quasi mai obra ni perque entri un poc el vent.
Deixe la manta que duia sempre per tapar-se i asegura que tot estigui tancat i ben col·locat.Es posa el pijama i entra al llit.
De sobte sent una renou i es desvel·la.

JOSEP: Ep! què estat això? (diu obrint el llumet que té devora el llit i obrint molt els ulls)
Ai,ai,ai...que han entrat a robar-me!(surt del llit poc a poc,obra la porta de la habitació i mira de reull el menjador.Es tranquilitza al no veure res,torna a tancar la porta amb els tres candaus i es col·loca de nou al llit)


[Quan està apunt de tornar-s'en a dormir,torna a sentir un altre soroll,ara més fort.Han tirat cualque cosa de la casa i han trancat un vidre]


 Ah! però no pot ser ningú...tranquil Josep (es diu a ell mateix) ho has tancat tot,no pot ser que... (torna a sentir un soroll i nues pases)
D'acord,d'acord! siq ue pot ser,han entrat! (diu exaltat i desesparat,posant-se les man al cap i anant de una banda a l'altre de l'habitació)
I què faig ara?Tenc que telafonar a la policia. (Va decidit a sercar el telèfon,però s'ha anadona de que no té el telèfon a la seva habitació i no pot cridar a ningú)
Merda! i ara uqe faig?... Un altre dia instal·laré el telèfon aquí. (segueix dient exaltat i amb cara de desesèració)


[En Josep va molt decidit cap a la porta de la seva habitació i just es troba al davant s'atura amb cara de espantat]


 És que no puc sortir! em mataran,puc morir! (va a agafar el pom de la porta però les pases estàn més aprop cada vegada.Tot d'una deixa em pom i es posa de esquenes aferrat a la porta asustat)
Però...és que si no surt m'ho robaràn tot,però no vui morir,és més important la meva vida,oi?

[Ja no sap què fer,no té cap idea per solucionar el que li està passant]


Què faig,què faig?! (es diu engostiat)


[De sobte sent com s'obra la porta del carrer i es tanca de cop.Ja no hi ha soroll,tot torna a estar tranquil.En Josep ja mitg plorant,s'ha anadona de que ja no passa res i obra la porta amb cuidadu]


No! ho han remputa tot!m'han robat tot el que tenia de gran valor. (diu cridant i indignat,però a la vegada més tranquil que antes)


Més val que cridi a la policia...

[Va vap el telèfon i ràpidament tecletja el nombre de la policia i els hi explica tot el que li ha passat]


FI.