Penscriure 14

Aquest penscriure consisteix en escriure una paraula a partir de cada lletra de l'abecedari, que, per suposat,  tengui a veure amb les arts escèniques.


A: Art,ja que és el procés o producte de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions.És lu principal de crear alguna cosa.Abasta una àmplia gamma d'activitas humanes,de creacions i de maneras d'espressar-se.En particular,les arts escèniques són aquellas que es poden representar en un escenari com la música,la dança,el teatre,etc que moltes d'elles incorporen la interpretació.


B: Ballet,una forma de interpretar alguna cosa emprant música o no,principalmet si,i ja que la dança és una de les arts escèniques on també el seu paper funamental és interpretar alguna cosa:sentiments,alguna acció,etc el ballet ja que es representa com una base de la dança i lo clàssic,podem començar a practicar altres modalitats si ja tenim una idea de que és el ballet.


C: Color, els color és més que una percepció del cerveññ que ens dona alguna referencia de alguna cosa com si es només de color groc,vermell,verd o blau,Si no que el color pot fer-nos expressar emocions,senssasions,donar-nos alguna senyal i que depen de cada persona tot això ho pot veure de la manera totalment lliure que vulgui cadascú.


D: Drama,sol referir-se a un tipu de actuació,representació que té añguns elemtns inprescindibles per ser una bona obra dramàtica.Jo penso que el drama es inprescindible per el teatre i per les arts escèniques,és una de les formas més simple i ala veada difícils de fer-ho completament fantàstic,perquè pugui algú crear un drama tñe que sebre bé com expressar-se i també sebre com es el contrari d'aquest tipus de teatre,lo còmic,ja que sense drama no hi ha comèdia i sense comèdia no e spodria representar i expressar totalment què és el drama.


E: Escriptura, a part de ser un mètode per comunicar-se també és funamental per el teatre ja que una obra s'ha de escriure el seu diàleg.


F: Fantasia,amb el teatre és molt efectiu ja que podem represnetar tot allò que podem imaginar que no és real i convertirlo amb un acte. 


G: Guan clàssic,(Titelles) És el tipus de ninot més conegut, el cap amb la camisa de dormir, manejat per tres dits del titellaire. Sembla molt fàcil, però, se sol incórrer en un simple agitar del ninot sense descobrir els matisos del moviment i expressió que es pot oferir. Amb una manipulació acurada es pot aconseguir un major i eficaç acostament amb el públic.


H: Happening,usió d'art, teatre i dansa representada davant d'una audiència, que sovint suposa participació. El terme va ser encunyat per l'artista Allan Kaprow el 1959 i procedeix del títol del seu espectacle multimèdia a la galeria Reuben de Nova York, que tenia com a títol 18 happeings en ​​6 parts. Provenintes de les escenificacions dadaistes al cabaret Voltaire de Zuric i de les activitats del grup de Gutal japonès, els happenings van intentar portar l'art a un públic més ampli. Van ser utilitzats especialment pel grup Fluxus i alguns artistes pop, entre ells Dine, Oldenburg i Warhol.


I: Il·luminació, és l’element que fa possible als espectador veure l’obra. Gràcies al llum, l’obra és més fantàstica.


J: Juvenalia,jocs escènics instituïts per Neró en commemoració de la primera vegada que es va afaitar la barba.


K: Kabuki,Teatre japonès que es va desenvolupar en segle XVII; és ple d'escenes dramàtiques i de gran acció, el vestuari és elaborat i colorit. Són populars les lluites d'espasa, les danses emocionants, els canvis espectaculars de vestit, i els efectes especials com tempestes de neu o tro.


L: Llenguatge, perque ha de ser adequat sempre segons el tipus de públic al que s'adreçi la obra, i segons el context propi d'aquesta.


M: Missatge publicitàri, El disseny de l'anunci 'és un procés creatiu. Els objectius de la publicitat ajudaran a definir la idea del missatge, però el disseny d'aquest, que implica determinar què diu i com es diu, és en gran mesura una activitat creativa, que requereix enginy i art.


N:Noció,per un actor/actriu, o l’espectador, durant l’obra perd la noció del temps, entra en un altre món.


O: Òpera,Obra teatral cantada i amb comentari musical, el qual pot ser ininterromput o només acompanyar els números dels intèrprets, de vegades inclou ballets.


P: Performance, Estretament relacionat amb la dansa i el teatre, l'art de performance està relacionat també amb el happening i l'art corporal.Els seus orígens es troben el els happenings de Nova York a finals de la dècada de 1950, el què els artistes improvisaven contextosteatrals per a la seva obra afin d'interactuar de forma mésimmediata amb els seus públics. La performance del decenni de 1960 es va caracteritzar per l'ús del cos com a element escultòric en l'obra durant un període de temps en presència de públic. En la dècada de 1970, Artistes influïts per la cultura popular, elsespectacles unipersonals i el vídeo van començar a treure la performance de les galeries per portar-la als espectacles i clubs.Avui en dia les distincions entre la performance i altres classes de manifestacions teatrals, tant si tenen lloc a la galeria com entro lloc,s'han difuminat i es presenten totes sota el terme genèric de "art en viu".


Q:Quebradís, és un adjectiu que descriu al teatre perquè aquest es va desfent si la societat deixa de donar-li ús. El teatre cada dia perd més importància i les representacions teatrals no són tan potents com ho eren fa uns anys.


R: Rètol, Paraula o paraules que contituyen el títol d'un llibre, pàgina, nom d'hotel ...


S: Shodo, literalment "el camí de l'escriptura", és la paraula quedenomina la Caligrafia Japonesa. La cal · ligrafia, "l'art d'escriureamb lletra bella i correctament formada, segons diferents estils", és un activitat que, en la nostra cultura, pràcticament ha desaparegut,quedant només pequenyos grups que encara conreen el seu estudi, però, al Japó, se segueix practicant com a part de les sevesancestrals tradicions.


T: TRragèdia, Del grec tragoedia, cançó del boc sacrificat pels grecs en nom dels déus. Obra que representa una acció humana funesta, que sovint acaba amb la mort. Aristòtil dóna una definició que influirà profundament sobre els dramaturgs fins als nostres dies: "La tragèdia és la imitació d'una acció elevada i completa, de certa magnitud, en un llenguatge distintament matisat segons les diferents parts, efectuada pels personatges en acció i no per mitjà d'un relat, i que suscitant compassió i temor porta a terme la purgación de tals emocions ". Molts elements fonamentals caracteritzen l'obra tràgica: la catarsi o purgación de les passions per la producció del temor i de la pietat, la hamartia o acció de l'heroi que posa en moviment el procés que el conduirà a la seva perdició, la hybris, orgull i obstinació l'heroi que persevera malgrat les advertències i que es nega a claudicar, el pathos, sofriment de l'heroi que la tragèdia comunica al públic.


 U:Unitat, és al feina que han de fer els actors per a posar els seus treballs conjuntament i, amb l'esforç de tots, arribar a fer una representació bona.


V: Valor,per sortir a l’escenari i demostrar que el que s’ha assajat, s’ha fet molt bé.


X:


Y:


Z: