Penscriure 5:

Aquet video on surt Eduardo Galeano on ens parla de un món com a perfecte,on tot tindria que ser come ll ens explica i diu,perque tot funciones millor,sensa cap mena de injusticias per ningú.

En aquet món tot seria possible,la igualtat seria un paper important,com ara també la inexistència de les guerres.

L’únic que ens vol fer veure Eduardo,és que en el món que esteim vivint l’esteim transformant en una mena de conjunt de actes que fan que es compliquen més les coses quan és possible que amb lu més senzill vagi molt millor.

Que viure és un plaer, que tothom pot gaudir si ningú està en contra de ningú, i que tenim que viure cada dia,cada instant, com si fós l’ultim i aprofitar el màxim el que tenim.

Penscriure 4:

Aquesta frase és de Picasso, un artísta molt conegut per les seves pintures, on vol fer-nos referència amb aquesta frase de:“La inspiració existeix, però t'ha de trobar treballant” que sinò t’esforças per  conseguir el que vols,en aquet cas treballar per obtenir un bon resultat, la inspiración no et vindra de cop i volta així com si res.

La inspiración és allò que cada persona té de una forma diferent i que cada un té que treballar de la millor manera possible i específica per ell mateix. 

Hi ha moltes coses que et poden inspirar però si tu relament no t’esforces, no ho conseguiras del tot,això es el que pens jo desde el meu punt de vista de la frase.

A vegades la inspiración et pot venir de cop però molts no acaben de donar-li la importància que un altre tal vegada si que donaria per treure el màxim possible d’allò,com tambe depén de cada persona té més facilitat de deixar-se endur per la inpiració  ja que té, possiblement, més imaginación.

Penscriure 3:

La fotografia de Sebatiàn salgado,explica les condicions molt difícils que tenen les persones que es troben a unes mines,

Els miners estàn pujan per unes escales,on sembla que estàn fetes en travesseres i en cap mena de seguretat.

Porten uns sacs a la esquena on traslladen de un lloc a un altre el mineral o pedres.

Es veu un contrast entre la pobresa i la riquesa,ja que el treballadors signifiquen la gent pobre,qui treballen com esclaus i el contrast dels minerals que produeixen la riquesa.

Dona una conmutación,els treballadors semblan animals,com si fosin escarabats o formiques,un derrera l’altre.

Són perosnatges anònims,ja que no postren les cares i tampoc els ha coneixem,ni sabem els seus noms.

Es troben integrats entre l’entorn d’allà.Quasi ténen la mateixa tonalitat que la terra,com si surgeixn del fang.

Sebastiàn Salgado ens vol fer veure el contrast que hi ha entre països i classes socials,la feina,molt diferent de com podriem trobar aquí i quina hi ha en aquell lloc de la fotografía.

Sempre reflexa el que ens vols dir-nos amb les seves fotografíes depe´n de el lloc i avegades,un punt important,la posición de la càmara,on depe´n de la posoció destacarà una cosa més que un altre.

Penscriure 2:

La frase “la lectura és a la ment allò que l'exercici és al cos” és de Joseph Addinson, poeta anglès, on fa una referència sobre fer exercici er una part per el cos i l’altre per la ment.

Ens indica lo important que és llegir i ho compara amb fer exercici per el cos que també es saludable,que el llegir ens dona plaer i fa que el nostre cervell mai deixi de funcionar,ja que si dixam de llegir un llarg temps arribarà un dia que ens costarà més començar un altre vegada de nou i que si ho feim constantment no ens pasarà.

Si cada vegada llegim més el nostre cervell s’estimula i fa que es quedi més fàcilment tota la informació que nam emmagatzemant,l’esteim exercitant perque mai perdi la constància de allò q és necesaàri fer per tenir una ment sana i plena de coneixements.

Penscriure 1:

“Decidimos escribir sobre algo por un impulso emotivo,por un deseo de expresar nuestro dolor,rabia,amor,alegria..”

La frase de A.martínez,estreta del llibre “Escribir teatro” resumeix el principal motiu per escriure.

Aquesta frase centra la Nostra atracción en dos espectes fonamentals de la escriptura creativa,un la de expressar i l’altre l’ha de comunicar.

La escriptura creativa és el principal objectiu de la Nostra matèria de taller d’escriptura dramàtica que enguany cursam en el institut J.M.quadrado amb el profesor Florit Nin.

E´s per a mi una oportunitat,per desenvolupar les capacitats lingüistiques,o sigui,expressar i comunicar a partir d’històries per a representar.

La idea de la frase trata sobre un impuls emocional per a A.martínez,l’autor de la frase,escriure és un impuls,o sigui una necesitat com altres.

Escribim el records com a escriptor,si tenim alguna persona coneguda que poguem descriure,etc.

Perquè escribim?Que ens fa escriure?D’on provenen tantas ideas per escriure?

Això son les preguntes que A.martínez mos vol fer comprendre amb la seva frase i el significat de que escriure és un impuls.

EL VENEDOR DE PRESSECS;

Hi havia una vegada,un home molt pobre on nomñes havia heredat dels seus pares un trosset de terra adalt d’un turó molt alt.Era l’últim fill de deu,alt,amb els cabells negres,anava vestita mb trossos de tela i les sabates foradades.

Un dia,es va enamorar d’una al·lota molt guapa,mab les mateixes condicions que ell,lo que ella era més bonica.

Ell li va demanar per casar-se i com lla família de lajove també eren molt pobres,l’unica cosa que els hi va poder donar com a regal de noces va ser un pinyol de pressec.

Els dos jves sa van anar a viure junt i mai es separaven,el jove li encatava observar el rostre tan bonic de la seva estimada.Fins quan un dia van acabar l’arrós per menajr i va tenir que marxar el jove cap a dalt de turó per poder sembrar.

La jove va fer-se un autoretrat,perque quan ell s’han anigués allà la recordés i no tingués  tanta nostàgia.

Peró quan el jove va ser allà dalt,el dibuix amb una bufada de vent s’el va endur,ell va intentar perseguir-lo i agafar-lo,però no va poder,va escapar.

L’autoretrat va arribar fins el palau d’un samurai, aquest quan va veure el dibuix,va veure que la noia era molt maca i com que feia estona que es volia casar,va ordenar que la serquesin per tot i la duguesin al seu palau per poder casar-se.

El jove quan va tornar a casa, tot preocupat per la pèrdua del dibuix,va veure que la seva estimada havia desaperagut.La va sercar per tot però mai la va trobar i va seguir anant al turó sembrant pressec.

Fins que un dia,la seva amada esteia al balcó del palau i va sentir la cançó del seu marit de venedor de pressec,aquesta va riure,era la primera vegada durant tres anys que ho feia i el samurai al veura-la va ordenar al venedor intercambiar-se la roba i fer-lo pujar a dalt per poder fer-se pasar per ell i fer riure la seva esposa,però no ho va aconseguir.

Els dos joves es van trobar i com que el samurai duia le srobes del venedor al voler pujar no el van dixar pasar i es va quedar per sempre seguent un venedor de pressecs,mentre que els dos jove van viure feliços al palau del samurai i van menjar perdisos per sempre.

Ressenya de la lectura dramàtica:

Alumnea:Paula Marcos                    Escripura dramàtica

*Dades bibliogràfiques:

Autor:Eurípides      Titol:Les troianes

Col·lecció:M.Acosta Esteban     Edició:J.diggle

Any: 1981 Pag:72

1-L’autor d’aquesta tragèdia és Eurípides,un dels tres grans poetes tràgics.Aquets va nèixer l’any 484 abans de Crist,tot i que és posterior a Sòfocles,reflectéis a la seva obra idees de moviment safístic.

Eurípides quasi sempre fa una crítica racional de els espectes de l’existència humana i això ho reflecteox en les seves obras,qe son amb un esperit crític dels Déus de aquell temps.

Altres onres d’Eurípides,que en total en conserven 18 i que quasi totes segueixen la mateixa tendència crítica i revolucionària són: “El cíclope,Alcestis,Medea,Hipòlit,Hècuba,Anoròmaca,Els fills d’Heràclit,Les suplicants,Heròcles,Les troianes,Electra,Helena,Ifigènic entre els taires,Ió,Les fenícies,Orestes,Ifigènia a Àuliida i Les bacants.

2-Les trianes és una tragèdia,que no és relaista però està ambientada e la ‘epoca 415 abans de Crist,relacionada amb el concepte de els Déus de Atenes i la ciutat de Troia.

3-La veu narrativa és omnisciente,es troba en tercera persona però nomñes surt en cada escena per donar pas als diàlegs dels personatges,aquets si que es troben en primera persona(i també per fer algunes petites acotacions i descripcions de l’escenari o per indicar-nos on ens situam).

4-Tot es troba en un mateix acte(les escenas poden anar canviant )però sempre ens situarem a Atenes i la ciutat de Troia.

El llenguatge de les parts dialogades i el de les parts corals son planers i col·loquials,hi ha parts poètiques i moltes figures retòtiques.

Sobre els personatges no fa moltes descripciones,pasa directamente al diàleg sobre la història i no ens descriu ni com van vestits ni res.

L’espài escènic sempre seria el mateix ja que no surten altres històries.

El temps de representación es podia duu a terme amb una hora,ja que en estar amb un sol acte es pot fer fácilmente.

5-L’argument trate sobre la ciutat de Troia que acaba de caure en mans dels grecs,tots el homes han mort en el conbat i les dones son encapçalades per Hècuba on son repartides com esclaves er les terres de grècia.

Els personatges principals serian: Posidó,Atena i Hècuba i el coral que serian Tlatibi,Cassandra,Andròmoca,Meleneu i Helena.

Valoració:La meva valoración no és molt bona referente a la lectura,ja que l’argument ha Sicut un poc difícil de seguir i trobar quin era el nus de la trama.Els diàlegs de cada personatge eran bastan extensos i la part en que surgia la coral o les estrofes.es feia molt mal de entendre.

Diàleg amb el personatge tocat a l’activitat de clase:Beyoncé

-Perdoni..

*Si?

-Em podria ajudar a surtir d’aquesta platje sensa que cap càmara em molestés?

*Però..si vostè…és na Beyoncé!

-Si,estic faguent un videoclip per aquesta platja i ara han vingut totes les càmaras i encesit surtir,m’ajudarias?

*Es clar! Em dic Pere,encantat et portare a la meva casa fins que tot això s’en vagi anat,la meva estimada ens fara el dinar.

-Oh moltes gracies,anem-hi doncs.

Agafen el cotxe i arriban a la casa d’en Pere,entran fins el menjador i es seuen a les botaques.

-Estàs faguent classes per ser pilot?

*No no! M’agradaria molt,però al final no ho he pogut fer perque és molt car i no puc permitir-me el luxe.

-Jo t’ho pagaré!

*Bo que dius! No no,ni pensar-ho no puc aceptar-ho,moltes gracias però no.

-Que si! M’has ajudat a surtir de la platje i tan si vulguis com no ho faré.

*Que felíç seré,ja podre pilotar,i cumplir el meu somni.Moltes gracies!

-De res home! T’ho mareixes per haver-me ajudat,ara em tenc que anar,ja he cridat al meu representant i ja m’han vingut a sercar.Això si,m’ha estim més que no sepis molta gent que jo t’he pagat aquestes classes,no saps lu que podrien inventar després.

*Tranquila,no ho diré a ningú,estic molt agraït.Encantat de conexer-te.

-Moltes gracias a tu,i encantada igualmente,ja em venen a buscar,vagi bé les classes i treu aprofit!

*Ho faré! Adeu,bon viatge!

Beyoncé puja al cotxe i parteix cap a l’aeroport.En Pere no es creuven bé el que ha passat,però està molt felíç de poder anar a les classes.

Poema "Estimada Marta" de Marti Pol

ESTIMADA MARTA:

Què fas?

Evoco rams de fosca i rams de llum. 

I perque fas això amb aquets rams?

Amb rams de llum guarneixo solituds,
amb rams de fosca encenc tots els desigs.

Evocant el que?

Evoco cossos bells, i d'entre tots
evoco el teu que estimo i que conec. 

I tot això et provoco jo?

Evoco llocs insòlits i actituds
clarament incitants; rostres i veus,
i els fixo en tu que me'ls fas tots presents.

Com em veus ara mateix?

Vibrant geografia del combat. 

Com seria si sempre estigussim junts?

Com si el passat ens pertanyés, i el temps
no convertís en cendra els anys, 

Però..en realitat,el passat ja ens pertany,no?

tornem a la penombra amiga i al secret
i et toco els pits i el sexe i tu respons
càlidament com jo. 

No em canviis de tema..

Marta, no escric
damunt la sorra fina dels records. 

Però de que em parlas?

Parlo de tu i de mi, d'ara mateix
i del teu cos i el meu en un sol cos.

Miquel Martí i Pol. Estimada Marta

Història inventada: "Fet realitat"

Hi havia una vegada un home que sempre havia desitjat pilotar,anar viatjant amb la seva propia avioneta i anar de un lloc a un altre.

Ell s'anomenava Pere de sa favera,era alt, cabells llisos,els ulls blaus i sempre portava un collaret amb el nom de la seva estimada.

Un dia,en Pere va dicidir que començaria a ahorrar i aconseguir el màxim de estalvis posibles per poder anar a classes de pilot.

El problema era que era molt car i tindria que esperar molt per poder sacar-se el títol.

Quan va agafar la calculardora i calcular la cantidat de diners que tenia que ahorrar es va posar molt trist,mai ho podria aconseguir amb el treball que tenia,ni fent dues feines podria aconseguir-ho.

Al passejar per la platja com feia cada dia després de dinar,es va topar amb un grup de gent,perseguíen a una persona ,però no s'havia qui era ja que la tapaven entre tots.De sobte una ma de per derrera el va tocar i quan es va girar va veura una cara molt coneguda,era la Beyoncé.Però que feia per allà?

Esteien grabant un videoclip quan ella li va demanar si podia ajudar-la perque volia anar-se’n enfora de les càmaras i no s’havia com.

En Pere va ajudar-la i rápidamente va dur-la a la seva casa on damunt la taula del menjador hi havia els papars per inscriures a les classes de pilot.

Na Beyoncé al veure els papaer va demanar-li si ja havia començat les classes i ell molt trist va contestar-li que no es va apuntar perque era molt car apuntar-si.Ella de sobte va dir-li que li pagaria ella les classe i així seria la forma de agrail-li lo de la platja,ell es va negar-se però clar no va poder dir més que no quan na Beyoncé insistí en que ella ho faria si o si.

En Pere al veure que podria obtener el títol es va posar molt content.Això si, va jurar-li que no li contaria a ningú que va ser ella que li aconseguis les classes i com que ell el que volia era pilotar i cumplir el seu somni va callar.

A hores d’ara en Pere segueix pilotant i cada any fa un viatje amb la seva avioneta per aquí i per allà.

Apunts 17 d'octubre;

TEMPS  à *hi sol haver un limit; 60-100’

                        

                                    *Temps de representación.

-Una obra no té que pasar gaire més del límit,sinó la atenció de l’espectador es perd.

    

                                          -duració d’obra;temps de representació

-Hi ha 2 dimensions:  

                                          -*temps de l’acció representada (l’acció ha de ser més gran que        la representación,perque la història potser més extensa de lo que volem representar)

                                              *El temps de l’acció potser molt dilatat,no com el de la representación.

àTemps de representació:

            

               -temps real de l’espectador.

               -Ès acotat (té principi i final)

               -parentesi de l’espectador.

àTemps de l’acció representada; (temps de la història)

               -durada del text teatral;indicacions temporals(acotacions)

               -temps imaginari dels personatges = ficción

               -el públic es pot situar en un temps pasat.

               -l’autor fa servir indicacions temporals(per indicar el temps a l’espectador)

                                 -clàssica; temps cronològic.

àDramatúrgia:                      temps d’acció = temps representat.

                                                 estrictes límits de 24h.

                                 -barroca; contrari a la clàssica.

                                                  Temps discontinu.

*”Maldecaps”: seria una obra teatral clàssica,amb un temps de representación de 10-15’ aproximadamente i el temps d’acció de un dia.