Poema "Estimada Marta" de Marti Pol

ESTIMADA MARTA:

Què fas?

Evoco rams de fosca i rams de llum. 

I perque fas això amb aquets rams?

Amb rams de llum guarneixo solituds,
amb rams de fosca encenc tots els desigs.

Evocant el que?

Evoco cossos bells, i d'entre tots
evoco el teu que estimo i que conec. 

I tot això et provoco jo?

Evoco llocs insòlits i actituds
clarament incitants; rostres i veus,
i els fixo en tu que me'ls fas tots presents.

Com em veus ara mateix?

Vibrant geografia del combat. 

Com seria si sempre estigussim junts?

Com si el passat ens pertanyés, i el temps
no convertís en cendra els anys, 

Però..en realitat,el passat ja ens pertany,no?

tornem a la penombra amiga i al secret
i et toco els pits i el sexe i tu respons
càlidament com jo. 

No em canviis de tema..

Marta, no escric
damunt la sorra fina dels records. 

Però de que em parlas?

Parlo de tu i de mi, d'ara mateix
i del teu cos i el meu en un sol cos.

Miquel Martí i Pol. Estimada Marta