Hi havia una vegada,un home molt pobre on nomñes havia heredat dels seus pares un trosset de terra adalt d’un turó molt alt.Era l’últim fill de deu,alt,amb els cabells negres,anava vestita mb trossos de tela i les sabates foradades.
Un dia,es va enamorar d’una al·lota molt guapa,mab les mateixes condicions que ell,lo que ella era més bonica.
Ell li va demanar per casar-se i com lla família de lajove també eren molt pobres,l’unica cosa que els hi va poder donar com a regal de noces va ser un pinyol de pressec.
Els dos jves sa van anar a viure junt i mai es separaven,el jove li encatava observar el rostre tan bonic de la seva estimada.Fins quan un dia van acabar l’arrós per menajr i va tenir que marxar el jove cap a dalt de turó per poder sembrar.
La jove va fer-se un autoretrat,perque quan ell s’han anigués allà la recordés i no tingués tanta nostàgia.
Peró quan el jove va ser allà dalt,el dibuix amb una bufada de vent s’el va endur,ell va intentar perseguir-lo i agafar-lo,però no va poder,va escapar.
L’autoretrat va arribar fins el palau d’un samurai, aquest quan va veure el dibuix,va veure que la noia era molt maca i com que feia estona que es volia casar,va ordenar que la serquesin per tot i la duguesin al seu palau per poder casar-se.
El jove quan va tornar a casa, tot preocupat per la pèrdua del dibuix,va veure que la seva estimada havia desaperagut.La va sercar per tot però mai la va trobar i va seguir anant al turó sembrant pressec.
Fins que un dia,la seva amada esteia al balcó del palau i va sentir la cançó del seu marit de venedor de pressec,aquesta va riure,era la primera vegada durant tres anys que ho feia i el samurai al veura-la va ordenar al venedor intercambiar-se la roba i fer-lo pujar a dalt per poder fer-se pasar per ell i fer riure la seva esposa,però no ho va aconseguir.
Els dos joves es van trobar i com que el samurai duia le srobes del venedor al voler pujar no el van dixar pasar i es va quedar per sempre seguent un venedor de pressecs,mentre que els dos jove van viure feliços al palau del samurai i van menjar perdisos per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada