Això és un jove molt porut que s'acaba d'indepentitzar.
Es troba a casa seva,una casa petita amb dues habitacions,menjador,cuina i un bany,tot tancat amb poca llum.Aquest jove es troba asegut davant el televisor,on acaba de sopar i ja és hora de anar-s'en al llit.
S'aixeca de la cadira,recueix el plat i le smiques que ha dixat allà dmaunt al sopar i deixa les coses a la cuina.
Seguidament va cap el seu dormitori.Un dormitori petit,obscur on a la porta hi ha tres candaus per tancar desde a dins igual que la única finestra que té a la habitació,amb tres sistemes de seguritat que quasi mai obra ni perque entri un poc el vent.
Deixe la manta que duia sempre per tapar-se i asegura que tot estigui tancat i ben col·locat.Es posa el pijama i entra al llit.
De sobte sent una renou i es desvel·la.
JOSEP: Ep! què estat això? (diu obrint el llumet que té devora el llit i obrint molt els ulls)
Ai,ai,ai...que han entrat a robar-me!(surt del llit poc a poc,obra la porta de la habitació i mira de reull el menjador.Es tranquilitza al no veure res,torna a tancar la porta amb els tres candaus i es col·loca de nou al llit)
[Quan està apunt de tornar-s'en a dormir,torna a sentir un altre soroll,ara més fort.Han tirat cualque cosa de la casa i han trancat un vidre]
Ah! però no pot ser ningú...tranquil Josep (es diu a ell mateix) ho has tancat tot,no pot ser que... (torna a sentir un soroll i nues pases)
D'acord,d'acord! siq ue pot ser,han entrat! (diu exaltat i desesparat,posant-se les man al cap i anant de una banda a l'altre de l'habitació)
I què faig ara?Tenc que telafonar a la policia. (Va decidit a sercar el telèfon,però s'ha anadona de que no té el telèfon a la seva habitació i no pot cridar a ningú)
Merda! i ara uqe faig?... Un altre dia instal·laré el telèfon aquí. (segueix dient exaltat i amb cara de desesèració)
[En Josep va molt decidit cap a la porta de la seva habitació i just es troba al davant s'atura amb cara de espantat]
És que no puc sortir! em mataran,puc morir! (va a agafar el pom de la porta però les pases estàn més aprop cada vegada.Tot d'una deixa em pom i es posa de esquenes aferrat a la porta asustat)
Però...és que si no surt m'ho robaràn tot,però no vui morir,és més important la meva vida,oi?
[Ja no sap què fer,no té cap idea per solucionar el que li està passant]
Què faig,què faig?! (es diu engostiat)
[De sobte sent com s'obra la porta del carrer i es tanca de cop.Ja no hi ha soroll,tot torna a estar tranquil.En Josep ja mitg plorant,s'ha anadona de que ja no passa res i obra la porta amb cuidadu]
No! ho han remputa tot!m'han robat tot el que tenia de gran valor. (diu cridant i indignat,però a la vegada més tranquil que antes)
Més val que cridi a la policia...
[Va vap el telèfon i ràpidament tecletja el nombre de la policia i els hi explica tot el que li ha passat]
FI.
dimarts, 12 de juny del 2012
Penscriure 14
Aquest penscriure consisteix en escriure una paraula a partir de cada lletra de l'abecedari, que, per suposat, tengui a veure amb les arts escèniques.
A: Art,ja que és el procés o producte de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions.És lu principal de crear alguna cosa.Abasta una àmplia gamma d'activitas humanes,de creacions i de maneras d'espressar-se.En particular,les arts escèniques són aquellas que es poden representar en un escenari com la música,la dança,el teatre,etc que moltes d'elles incorporen la interpretació.
B: Ballet,una forma de interpretar alguna cosa emprant música o no,principalmet si,i ja que la dança és una de les arts escèniques on també el seu paper funamental és interpretar alguna cosa:sentiments,alguna acció,etc el ballet ja que es representa com una base de la dança i lo clàssic,podem començar a practicar altres modalitats si ja tenim una idea de que és el ballet.
C: Color, els color és més que una percepció del cerveññ que ens dona alguna referencia de alguna cosa com si es només de color groc,vermell,verd o blau,Si no que el color pot fer-nos expressar emocions,senssasions,donar-nos alguna senyal i que depen de cada persona tot això ho pot veure de la manera totalment lliure que vulgui cadascú.
D: Drama,sol referir-se a un tipu de actuació,representació que té añguns elemtns inprescindibles per ser una bona obra dramàtica.Jo penso que el drama es inprescindible per el teatre i per les arts escèniques,és una de les formas més simple i ala veada difícils de fer-ho completament fantàstic,perquè pugui algú crear un drama tñe que sebre bé com expressar-se i també sebre com es el contrari d'aquest tipus de teatre,lo còmic,ja que sense drama no hi ha comèdia i sense comèdia no e spodria representar i expressar totalment què és el drama.
E: Escriptura, a part de ser un mètode per comunicar-se també és funamental per el teatre ja que una obra s'ha de escriure el seu diàleg.
F: Fantasia,amb el teatre és molt efectiu ja que podem represnetar tot allò que podem imaginar que no és real i convertirlo amb un acte.
G: Guan clàssic,(Titelles) És el tipus de ninot més conegut, el cap amb la camisa de dormir, manejat per tres dits del titellaire. Sembla molt fàcil, però, se sol incórrer en un simple agitar del ninot sense descobrir els matisos del moviment i expressió que es pot oferir. Amb una manipulació acurada es pot aconseguir un major i eficaç acostament amb el públic.
H: Happening,usió d'art, teatre i dansa representada davant d'una audiència, que sovint suposa participació. El terme va ser encunyat per l'artista Allan Kaprow el 1959 i procedeix del títol del seu espectacle multimèdia a la galeria Reuben de Nova York, que tenia com a títol 18 happeings en 6 parts. Provenintes de les escenificacions dadaistes al cabaret Voltaire de Zuric i de les activitats del grup de Gutal japonès, els happenings van intentar portar l'art a un públic més ampli. Van ser utilitzats especialment pel grup Fluxus i alguns artistes pop, entre ells Dine, Oldenburg i Warhol.
I: Il·luminació, és l’element que fa possible als espectador veure l’obra. Gràcies al llum, l’obra és més fantàstica.
J: Juvenalia,jocs escènics instituïts per Neró en commemoració de la primera vegada que es va afaitar la barba.
K: Kabuki,Teatre japonès que es va desenvolupar en segle XVII; és ple d'escenes dramàtiques i de gran acció, el vestuari és elaborat i colorit. Són populars les lluites d'espasa, les danses emocionants, els canvis espectaculars de vestit, i els efectes especials com tempestes de neu o tro.
L: Llenguatge, perque ha de ser adequat sempre segons el tipus de públic al que s'adreçi la obra, i segons el context propi d'aquesta.
M: Missatge publicitàri, El disseny de l'anunci 'és un procés creatiu. Els objectius de la publicitat ajudaran a definir la idea del missatge, però el disseny d'aquest, que implica determinar què diu i com es diu, és en gran mesura una activitat creativa, que requereix enginy i art.
N:Noció,per un actor/actriu, o l’espectador, durant l’obra perd la noció del temps, entra en un altre món.
O: Òpera,Obra teatral cantada i amb comentari musical, el qual pot ser ininterromput o només acompanyar els números dels intèrprets, de vegades inclou ballets.
P: Performance, Estretament relacionat amb la dansa i el teatre, l'art de performance està relacionat també amb el happening i l'art corporal.Els seus orígens es troben el els happenings de Nova York a finals de la dècada de 1950, el què els artistes improvisaven contextosteatrals per a la seva obra afin d'interactuar de forma mésimmediata amb els seus públics. La performance del decenni de 1960 es va caracteritzar per l'ús del cos com a element escultòric en l'obra durant un període de temps en presència de públic. En la dècada de 1970, Artistes influïts per la cultura popular, elsespectacles unipersonals i el vídeo van començar a treure la performance de les galeries per portar-la als espectacles i clubs.Avui en dia les distincions entre la performance i altres classes de manifestacions teatrals, tant si tenen lloc a la galeria com entro lloc,s'han difuminat i es presenten totes sota el terme genèric de "art en viu".
Q:Quebradís, és un adjectiu que descriu al teatre perquè aquest es va desfent si la societat deixa de donar-li ús. El teatre cada dia perd més importància i les representacions teatrals no són tan potents com ho eren fa uns anys.
R: Rètol, Paraula o paraules que contituyen el títol d'un llibre, pàgina, nom d'hotel ...
S: Shodo, literalment "el camí de l'escriptura", és la paraula quedenomina la Caligrafia Japonesa. La cal · ligrafia, "l'art d'escriureamb lletra bella i correctament formada, segons diferents estils", és un activitat que, en la nostra cultura, pràcticament ha desaparegut,quedant només pequenyos grups que encara conreen el seu estudi, però, al Japó, se segueix practicant com a part de les sevesancestrals tradicions.
T: TRragèdia, Del grec tragoedia, cançó del boc sacrificat pels grecs en nom dels déus. Obra que representa una acció humana funesta, que sovint acaba amb la mort. Aristòtil dóna una definició que influirà profundament sobre els dramaturgs fins als nostres dies: "La tragèdia és la imitació d'una acció elevada i completa, de certa magnitud, en un llenguatge distintament matisat segons les diferents parts, efectuada pels personatges en acció i no per mitjà d'un relat, i que suscitant compassió i temor porta a terme la purgación de tals emocions ". Molts elements fonamentals caracteritzen l'obra tràgica: la catarsi o purgación de les passions per la producció del temor i de la pietat, la hamartia o acció de l'heroi que posa en moviment el procés que el conduirà a la seva perdició, la hybris, orgull i obstinació l'heroi que persevera malgrat les advertències i que es nega a claudicar, el pathos, sofriment de l'heroi que la tragèdia comunica al públic.
U:Unitat, és al feina que han de fer els actors per a posar els seus treballs conjuntament i, amb l'esforç de tots, arribar a fer una representació bona.
V: Valor,per sortir a l’escenari i demostrar que el que s’ha assajat, s’ha fet molt bé.
X:
Y:
Z:
A: Art,ja que és el procés o producte de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions.És lu principal de crear alguna cosa.Abasta una àmplia gamma d'activitas humanes,de creacions i de maneras d'espressar-se.En particular,les arts escèniques són aquellas que es poden representar en un escenari com la música,la dança,el teatre,etc que moltes d'elles incorporen la interpretació.
B: Ballet,una forma de interpretar alguna cosa emprant música o no,principalmet si,i ja que la dança és una de les arts escèniques on també el seu paper funamental és interpretar alguna cosa:sentiments,alguna acció,etc el ballet ja que es representa com una base de la dança i lo clàssic,podem començar a practicar altres modalitats si ja tenim una idea de que és el ballet.
C: Color, els color és més que una percepció del cerveññ que ens dona alguna referencia de alguna cosa com si es només de color groc,vermell,verd o blau,Si no que el color pot fer-nos expressar emocions,senssasions,donar-nos alguna senyal i que depen de cada persona tot això ho pot veure de la manera totalment lliure que vulgui cadascú.
D: Drama,sol referir-se a un tipu de actuació,representació que té añguns elemtns inprescindibles per ser una bona obra dramàtica.Jo penso que el drama es inprescindible per el teatre i per les arts escèniques,és una de les formas més simple i ala veada difícils de fer-ho completament fantàstic,perquè pugui algú crear un drama tñe que sebre bé com expressar-se i també sebre com es el contrari d'aquest tipus de teatre,lo còmic,ja que sense drama no hi ha comèdia i sense comèdia no e spodria representar i expressar totalment què és el drama.
E: Escriptura, a part de ser un mètode per comunicar-se també és funamental per el teatre ja que una obra s'ha de escriure el seu diàleg.
F: Fantasia,amb el teatre és molt efectiu ja que podem represnetar tot allò que podem imaginar que no és real i convertirlo amb un acte.
G: Guan clàssic,(Titelles) És el tipus de ninot més conegut, el cap amb la camisa de dormir, manejat per tres dits del titellaire. Sembla molt fàcil, però, se sol incórrer en un simple agitar del ninot sense descobrir els matisos del moviment i expressió que es pot oferir. Amb una manipulació acurada es pot aconseguir un major i eficaç acostament amb el públic.
H: Happening,usió d'art, teatre i dansa representada davant d'una audiència, que sovint suposa participació. El terme va ser encunyat per l'artista Allan Kaprow el 1959 i procedeix del títol del seu espectacle multimèdia a la galeria Reuben de Nova York, que tenia com a títol 18 happeings en 6 parts. Provenintes de les escenificacions dadaistes al cabaret Voltaire de Zuric i de les activitats del grup de Gutal japonès, els happenings van intentar portar l'art a un públic més ampli. Van ser utilitzats especialment pel grup Fluxus i alguns artistes pop, entre ells Dine, Oldenburg i Warhol.
I: Il·luminació, és l’element que fa possible als espectador veure l’obra. Gràcies al llum, l’obra és més fantàstica.
J: Juvenalia,jocs escènics instituïts per Neró en commemoració de la primera vegada que es va afaitar la barba.
K: Kabuki,Teatre japonès que es va desenvolupar en segle XVII; és ple d'escenes dramàtiques i de gran acció, el vestuari és elaborat i colorit. Són populars les lluites d'espasa, les danses emocionants, els canvis espectaculars de vestit, i els efectes especials com tempestes de neu o tro.
L: Llenguatge, perque ha de ser adequat sempre segons el tipus de públic al que s'adreçi la obra, i segons el context propi d'aquesta.
M: Missatge publicitàri, El disseny de l'anunci 'és un procés creatiu. Els objectius de la publicitat ajudaran a definir la idea del missatge, però el disseny d'aquest, que implica determinar què diu i com es diu, és en gran mesura una activitat creativa, que requereix enginy i art.
N:Noció,per un actor/actriu, o l’espectador, durant l’obra perd la noció del temps, entra en un altre món.
O: Òpera,Obra teatral cantada i amb comentari musical, el qual pot ser ininterromput o només acompanyar els números dels intèrprets, de vegades inclou ballets.
P: Performance, Estretament relacionat amb la dansa i el teatre, l'art de performance està relacionat també amb el happening i l'art corporal.Els seus orígens es troben el els happenings de Nova York a finals de la dècada de 1950, el què els artistes improvisaven contextosteatrals per a la seva obra afin d'interactuar de forma mésimmediata amb els seus públics. La performance del decenni de 1960 es va caracteritzar per l'ús del cos com a element escultòric en l'obra durant un període de temps en presència de públic. En la dècada de 1970, Artistes influïts per la cultura popular, elsespectacles unipersonals i el vídeo van començar a treure la performance de les galeries per portar-la als espectacles i clubs.Avui en dia les distincions entre la performance i altres classes de manifestacions teatrals, tant si tenen lloc a la galeria com entro lloc,s'han difuminat i es presenten totes sota el terme genèric de "art en viu".
Q:Quebradís, és un adjectiu que descriu al teatre perquè aquest es va desfent si la societat deixa de donar-li ús. El teatre cada dia perd més importància i les representacions teatrals no són tan potents com ho eren fa uns anys.
R: Rètol, Paraula o paraules que contituyen el títol d'un llibre, pàgina, nom d'hotel ...
S: Shodo, literalment "el camí de l'escriptura", és la paraula quedenomina la Caligrafia Japonesa. La cal · ligrafia, "l'art d'escriureamb lletra bella i correctament formada, segons diferents estils", és un activitat que, en la nostra cultura, pràcticament ha desaparegut,quedant només pequenyos grups que encara conreen el seu estudi, però, al Japó, se segueix practicant com a part de les sevesancestrals tradicions.
T: TRragèdia, Del grec tragoedia, cançó del boc sacrificat pels grecs en nom dels déus. Obra que representa una acció humana funesta, que sovint acaba amb la mort. Aristòtil dóna una definició que influirà profundament sobre els dramaturgs fins als nostres dies: "La tragèdia és la imitació d'una acció elevada i completa, de certa magnitud, en un llenguatge distintament matisat segons les diferents parts, efectuada pels personatges en acció i no per mitjà d'un relat, i que suscitant compassió i temor porta a terme la purgación de tals emocions ". Molts elements fonamentals caracteritzen l'obra tràgica: la catarsi o purgación de les passions per la producció del temor i de la pietat, la hamartia o acció de l'heroi que posa en moviment el procés que el conduirà a la seva perdició, la hybris, orgull i obstinació l'heroi que persevera malgrat les advertències i que es nega a claudicar, el pathos, sofriment de l'heroi que la tragèdia comunica al públic.
U:Unitat, és al feina que han de fer els actors per a posar els seus treballs conjuntament i, amb l'esforç de tots, arribar a fer una representació bona.
V: Valor,per sortir a l’escenari i demostrar que el que s’ha assajat, s’ha fet molt bé.
X:
Y:
Z:
dimarts, 27 de març del 2012
Monòleg surrealista; La bombeta i l’interruptor;
Acte 1
(Ens trobam a una sala,concretament a la cuina de una casa,amb una taula cuadrada al mitg i la nevera empotrada a la esuqerra de la paret on trobam un llum dalt la taula i l’interruptor al costat de la porta de entrada i sortida de la cuina.)
Interruptor: Bon diaaaaa! Ja és hora de aixecar-se,que els nens prest vindran,que tenen que anar a l’escola i antes de anar-s’en tenen que berenar!
Bombeta: (encenent-se de cop i cridant sobre saltat) Però què fas boig? Tu saps quina hora és?no són hores de despertar-me així com així perquè tu et doni la gana.
Interruptor:No serà per tant! ja son les 8 del matí,sembla mentida que no ho sàpigues amb els anys que dus allà dalt penjat. (rient-se)
Bombeta: (es riu irònicament) ai si perdoni vostè,com el señor interruptor mai l’han canviat pot fer el que vol i ademés fent com si ell fós el centre de tot.
Interruptor: No sé de que parles tu ara,perquè em dius això?(donant mala conecció a les llums de la cuina i fent parpadejar-les)
Bombeta: Però mire’t, si ja estàs tremolant,que pensaves que jo no ho sabia? Per molt que tu m’encenguis o m’apaguis seguesc estant a la cuina i m’enter de tot!
Interruptor: això no es cert! Si t’apag pots escoltar però no veure...( diu indignat,al veure que la bombeta sap alguna cosa d’ell)
Bombeta: I què? Puc escoltar tot el que diuen i per l’ho que han dit no tens molt bones noticies no? (li diu insinuant a l’interuptor rient amb superioritat)
Interruptor: Saps que et dic? Que adéu,no tenc ganes de parlar amb tu ara que t’apaguis una estona i deixan de fer llum innacessari..
Bombeta: (interrumpint-lo) No no no! Ja sé a on vols arribar, no penso deixar aquet tema tan fàcilment,saps que no podras amagar sempre el que tu...
(L’interruptor fa un moviment i fa que la bombeta s’apagui antes de que comenci a parlar sobre ell i la cuina torna a quedar a les fosques)
Acte 2
(L’interruptor es despert i la bombeta s’encen de nou,son les 4 del mati,i l’interruptor s’aixecat sensa voler i no e spot apagar)
Bombeta: eii! Tu, ara et tinc!(cridant)
Interruptor: que? Jo? Que pasa? Que son aquestes hores,qui m’ha encés?
Bombeta: que jo sepi ningú,deu ser un fall electric i ara no em podras apagar,que s’enteri tothom del que va pasar! Escolteu,escolteu! (diu exaltat i cridant perque el sentin els altres objectes de cuina)
Interruptor:nono! Perfavor,allò va ser un error!(diu suplicant i amb cara de pena)
Bombeta: un error? Això creus? Vas cremar de una xispa tota la cuina antiga i encara segueixes aqui!(li diu en cara de pocs amics) vas fer que cambiesin tots els objectes de antes,els meus amics,s’en van anar,culpa teva!
Interruptor: (plorant) ho sent,no ho vaig fer aposta,hi havia tempesta i...
Bombeta: (interrumpint-lo) ja, ja, una tempesta no ets mereixes que seguesquis aqui encaramtindrias que estar al magatxem.
Interruptor: però no cridis tant que tothom et sentirà (es fa el despistat)
Bombeta:que sepis que jo i els atres onjectes de cuina esteim molt enfadats amb tu,estaras content de haver culpat també a la torradora,que havia estat ella,ara es troba al fems.
Interruptor: que sepis que jo no la vaig culpar,el nen petit de la casa li va enganxar una cullera i allò es va calentar...
Bombeta: (interrumpint-lo un alre vegada,i cada vegada més enfadat) mira ja no ens queda casi temps per parlar,els homes ja s’han xicat a veure perque el llum es troba obert,només dir-te que et queden els dies contats..( amanesant-lo)
Interruptor: però,però..(queixant-se)
(La dona de la casa va a la cuina i al veure el llum encés de la cuina tot d’una l’apaga, l’interruptor no pot seguir parlant amb la bombeta i per no tornar-ho ha fer,fa tirar una xispa i ell mateix es crema.La llum de tota la casa salta i la bombeta veu com l’interruptor es crema però ja no es pot ni disculpar per lu que li ha dit)
Fí
Una vegada més els meus dits han agafat el oligrafs per escriure’t tot això.
És casi mitja nit i encara estic pensant amb tu,amb totes les coses que em fet i tot el que ens quede per fer,perquè encara que ens trobem lluny,tots els records no s’olviden.
Segurament et semblarà una bogeria però ara mateix volaria fins allà on estiguesis,tu i jo,ara.Imaginat-ho.Tornar a estar a la platja amb els peus banyats de aigua salada i freda mentres les palmeras s’agiten i poc a poc va al compàs dels nostres cors.
Miro el rellotge i penso que tu també l’estàs mirant,els mateixos minuts i ric,és la millor sensación que puc imaginar,sé que fas el possible per tornar i no pateixis,ja queda poc.
Tinc una sorpresa per tu,per quan tornis,però no ho sabras fins que exactement siguin les set del decapvespre de dia 8 de maig,quan ens vam coneixer.
Esper que em tornis a contestar la carta,ja saps tot el que t’estim-ho per això tenim que olvidar la distancia que no és per mi ninguna mesura que ens pugui separar del nostre amor.
T’estima Paula.
Lectura: "Quin jove més embalat.../La meva Ismènia.
"Quin jove més embalat",consta de un sol acte amb onze escenes i tracte de un jove que s'ha inventa que es un gran fabricant de guants i convens gracias a n'això que la seva filla es casi amb ell.Encara que al final de l'obra vegi qui es realment la seva filla i hi hagi un mal entés i finalment vegi a na Teresa la germana de Colardeau i renuncia als papers de matrimoni amb la filla de Pontbichet.
Personatges:
Colardeau: Home de la casa.
Dardar: jove protagonista.
Pontbithet: pare de la jove.
L'altre historia la de "La meva Ismènia" consta també amb un sol acte i 20 escenes.On un grup de personatge es troban a una situación una mica còmica.
Un jove es vol casar amb n’Ismènia però el seu pare és ta gelós que mai deixa a ningú que es casi però aquet amb la seva astucia ho aconsegueix.
Personatges:
Ismènia:jove protagonista
Galatea:criada.
Chiquette: germana del pare de Ismènia.
Vancouver: pare de Ismènia
Dardenboeuf: protagoniste
La lectura m’agradat ja que son històries cuertes i fàcils de seguir encara que t’enbuis amb els noms.Les dues obres comparteixen el mateix tema del casament i ixò et fa que juntis les dues històres a la vegada encara que cap de les dues tengui la maateixa trama.
La segona obra és més llarga però més entretinguda per a mi,ja que hi ha més personatges que fa que hi hagi més guió i sigui un diàleg més variat.
Penscriure 13;
Aquest penscriure tracta de el desinterès que el teatre ens ha format en els últims anys per les noves tecnologies que gracies a elles podem entretenir-mos sensa anar al teatre.Això ens dona comuditat i moltissimes posibilitats de no aburrir-se sense moure’s de casa.
Podem trobar una obra de teatre mitjançant Internet sensa apreciar que lo bonic é sanar a la sala del teatre,seure’s a una butaca i sentir l’escalfor de l’alre espectador que t’en volta i a representación en directe.
Per això el teatre està en crisi, perquè la gent cada vegada més s’interesa per les noves tecnologies i no amb lu tradicional.Això fa que hi hagi una disminución de representacions de obras i events culturals que pot haver cada semana.
Si deseparesxeis el teatre una part de noltros també desapareixera, ja que el teatre és una part de la nostre cultura i gracies a ella em aprés moltes coses.
Carta d'odi;
Saps?em pensaba que tu i jo erem algu,que formavem part de una gran cosa,cosa que es va formar en una relació de 5 anys.
Però clar,al principi era tot perfecte, tan perfecte no m’ajudaves sempre en lo dulent i no tan dolent,passant tot el dia junts i compartint moltissims moments inolvidables que ara tu i només tu has fet que amb un simple fet s’en vagi anat tot a la merda.
Quan em vaig enterar, no mo creia,no m’ho esperaba de tu.Tu,traicionar-me a mi, després de dir-me que mai ho faries,que m’estimaves i feies tot el possible perquè no em cansés de estar amb tu mai.
Aquell simple fet, va fer que la nostra relació donnés pas a un final bastant penós.
Com has pogut aguantar així 6 mesos?De veritat pensabas que mai m’enteraria de tot això, o que si ho hagés fet al principi et perdonaria?
Si pensabas això, vas molt equivocat.
T’estimaba molt.Vaig entregar-te el millor de mi, encara que avegades el meu orgull em traicionés,encara per damunt de tot això tu t’en vas anar amb un altre mentres estabas amb mi, i no un latre qualsevol,sinó la pitjor persona amb qui em podies traicionar, la meva pitjor amiga,cuneguda millor dit.I et quedes tan agust.
Dons saps que? No em vinguis plorant ni cridant-me cada dia al telèfon demanant-me perdó perquè t’hagis equivocat.Perquè sé que les persones cometen errors però justament aquet era el pitjor que mai hagyé pensat que tu em podries fer.
Que sepis que has quedat molt malament amb mi,has perdut tota la confiança que hi havia entre nosaltres dos,has quedat com un imbècil.No em tornis a parlar mai més,oblidam,fés com si no hi fós,ofegat amb el teu llac de mentides que m’has estat dient durant aquests 6 mesos de merda.
Sigues feliç,però a mi em deixes en pau.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)