Una vegada més els  meus dits han agafat el oligrafs per escriure’t tot això.

És casi mitja nit i encara estic pensant amb tu,amb totes les coses que em fet i tot el que ens quede per fer,perquè encara que ens trobem lluny,tots els records no s’olviden.

Segurament et semblarà una bogeria però ara mateix volaria fins allà on estiguesis,tu i jo,ara.Imaginat-ho.Tornar a estar a la platja amb els peus banyats de aigua salada i freda mentres les palmeras s’agiten i poc a poc va al compàs dels nostres cors.

Miro el rellotge i penso que tu també l’estàs mirant,els mateixos minuts i ric,és la millor sensación que puc imaginar,sé que fas el possible per tornar i no pateixis,ja queda poc.

Tinc una sorpresa per tu,per quan tornis,però no ho sabras fins que exactement siguin les set del decapvespre de dia 8 de maig,quan ens vam coneixer.

Esper que em tornis a contestar la carta,ja saps tot el que t’estim-ho per això tenim que olvidar la distancia que no és per mi ninguna mesura que ens pugui separar del nostre amor.

T’estima Paula.