Aquests penscriure tracta sobre un fracment de una pel·lícula de Charles Chaplin “El gran dictador” on surt ell representant el paper de Hitler,on comunica al poble el que pensa sobre ser emperador i el seu govern que és tot el contrari de que en teoria era antes un dictador.
Comença el discurs demanant disculpas,ja que ell no vol ser emperador ni conquistar a ningú,sinó ajudar-los,a tots els possibles.perquè tot fós millor.
Proposa que ens tenim que ajudar o protegir uns dels altres i fer-los feliços,no desgraciats ni que hi hagi ningú més inferior que un altre.
Que si no fós per la cobdícia que les armes fan que hagi i formin odi i matem persones,tot allò que gira entorn a les “màquines” ens ha fet perdre-ho tot, igual que el coneixement i la nostra intel·ligencia, que ens ha fet ser persones menys sociables i tancats perquè pensam molt i sentim molt poc.
Pe`ro tot això que està pasant pot acabar-se si tots feim el possible per tenir o ser el contrari del que ara son, on tenen que lluitar per la seva llibertat com a persones.
Jo penso que realment té una gran part de veritat.Si nosaltres el que volem és ser lliures i obtenir un món millor tenim que lluitar per aconseguir-ho però això si,no fent la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada