Carta d'odi;

Saps?em pensaba que tu i jo erem algu,que formavem part de una gran cosa,cosa que es va formar en una relació de 5 anys.

Però clar,al principi era tot perfecte, tan perfecte no m’ajudaves sempre en lo dulent i no tan dolent,passant tot el dia junts i compartint moltissims moments inolvidables que ara tu i només tu has fet que amb un simple fet s’en vagi anat tot a la merda.

Quan em vaig enterar, no mo creia,no m’ho esperaba de tu.Tu,traicionar-me a mi, després de dir-me que mai ho faries,que m’estimaves i feies tot el possible perquè no em cansés de estar amb tu mai.

Aquell simple fet, va fer que la nostra relació donnés pas a un final bastant penós.

Com has pogut aguantar així 6 mesos?De veritat pensabas que mai m’enteraria de tot això, o que si ho hagés fet al principi et perdonaria?

Si pensabas això, vas molt equivocat.

T’estimaba molt.Vaig entregar-te el millor de mi, encara que avegades el meu orgull em traicionés,encara per damunt de tot això tu t’en vas anar amb un altre mentres estabas amb mi, i no un latre qualsevol,sinó la pitjor persona amb qui em podies traicionar, la meva pitjor amiga,cuneguda millor dit.I et quedes tan agust.

Dons saps que? No em vinguis plorant ni cridant-me cada dia al telèfon demanant-me perdó perquè t’hagis equivocat.Perquè sé que les persones cometen errors però justament aquet era el pitjor que mai hagyé pensat que tu em podries fer.

Que sepis que has quedat molt malament amb mi,has perdut tota la confiança que hi havia entre nosaltres dos,has quedat com un imbècil.No em tornis a parlar mai més,oblidam,fés com si no hi fós,ofegat amb el teu llac de mentides que m’has estat dient durant aquests 6 mesos de merda.

Sigues feliç,però a mi em deixes en pau.