Monòleg surrealista; La bombeta i l’interruptor;

 Acte 1

(Ens trobam a una sala,concretament a la cuina de una casa,amb una taula cuadrada al mitg i la nevera empotrada a la esuqerra de la paret on trobam un llum dalt la taula i l’interruptor al costat de la porta de entrada i sortida de la cuina.)

Interruptor: Bon diaaaaa! Ja és hora de aixecar-se,que els nens prest vindran,que tenen que anar a l’escola i antes de anar-s’en tenen que berenar!

Bombeta: (encenent-se de cop i cridant sobre saltat) Però què fas boig? Tu saps quina hora és?no són hores de despertar-me així com així perquè tu et doni la gana.

Interruptor:No serà per tant! ja son les 8 del matí,sembla mentida que no ho sàpigues amb els anys que dus allà dalt penjat. (rient-se)

Bombeta:  (es riu irònicament) ai si perdoni vostè,com el señor interruptor mai l’han canviat pot fer el que vol i ademés fent com si ell fós el centre de tot.

Interruptor: No sé de que parles tu ara,perquè em dius això?(donant mala conecció a les llums de la cuina i fent parpadejar-les)

Bombeta: Però mire’t, si ja estàs tremolant,que pensaves que jo no ho sabia? Per molt que tu m’encenguis o m’apaguis seguesc estant a la cuina i m’enter de tot!

Interruptor: això no es cert! Si t’apag pots escoltar però no veure...( diu indignat,al veure que la bombeta sap alguna cosa d’ell)

Bombeta: I què? Puc escoltar tot el que diuen i per l’ho que han dit no tens molt bones noticies no? (li diu insinuant a l’interuptor rient amb superioritat)

Interruptor: Saps que et dic? Que adéu,no tenc ganes de parlar amb tu ara que t’apaguis una estona i deixan de fer llum innacessari..

Bombeta: (interrumpint-lo) No no no! Ja sé a on vols arribar, no penso deixar aquet tema tan fàcilment,saps que no podras amagar sempre el que tu...

(L’interruptor fa un moviment i fa que la bombeta s’apagui antes de que comenci a parlar sobre ell i la cuina torna a quedar a les fosques)

 Acte 2

(L’interruptor es despert i la bombeta s’encen de nou,son les 4 del mati,i l’interruptor s’aixecat sensa voler i no e spot apagar)

Bombeta: eii! Tu, ara et tinc!(cridant)

Interruptor: que? Jo? Que pasa? Que son aquestes hores,qui m’ha encés?

Bombeta: que jo sepi ningú,deu ser un fall electric i ara no em podras apagar,que s’enteri tothom del que va pasar! Escolteu,escolteu! (diu exaltat i cridant perque el sentin els altres objectes de cuina)

Interruptor:nono! Perfavor,allò va ser un error!(diu suplicant i amb cara de pena)

Bombeta: un error? Això creus? Vas cremar de una xispa tota la cuina antiga i encara segueixes aqui!(li diu en cara de pocs amics) vas fer que cambiesin tots els objectes de antes,els meus amics,s’en van anar,culpa teva!

Interruptor: (plorant) ho sent,no ho vaig fer aposta,hi havia tempesta i...

Bombeta: (interrumpint-lo) ja, ja, una tempesta no ets mereixes que seguesquis aqui encaramtindrias que estar al magatxem.

Interruptor: però no cridis tant que tothom et sentirà (es fa el despistat)                                

Bombeta:que sepis que jo i els atres onjectes de cuina esteim molt enfadats amb tu,estaras content de haver culpat també a la torradora,que havia estat ella,ara es troba al fems.

Interruptor: que sepis que jo no la vaig culpar,el nen petit de la casa li va enganxar una cullera i allò es va calentar...

Bombeta: (interrumpint-lo un alre vegada,i cada vegada més enfadat) mira ja no ens queda casi temps per parlar,els homes ja s’han xicat a veure perque el llum es troba obert,només dir-te que et queden els dies contats..( amanesant-lo)

Interruptor: però,però..(queixant-se)

(La dona de la casa va a la cuina i al veure el llum encés de la cuina tot d’una l’apaga, l’interruptor no pot seguir parlant amb la bombeta i per no tornar-ho ha fer,fa tirar una xispa i ell mateix es crema.La llum de tota la casa salta i la bombeta veu com l’interruptor es crema però ja no es pot ni disculpar per lu que li ha dit)

Fí