Història de na Teresa;

Quan era petita,m’encantava ballar.

Els meus pares sempre a l’hora de després de dinar,els hi agradava anar-s’en al menjador principal i posar música.Es posaven a ballar balls de saló,montaven pasos de vals i els hi agradava anar canviant de ritme al llarg del capvespre.

De aquí ve,que a mi m’agradi tan ballar el vals,si és el que els meus pares sempre ho ballaven,com no,jo tambñe tenia que ballar-ho.

Però de sobte,tot el que era simplement perfecte per a mi,una noia de 10 anys,es va tornar completament fosc.

La Guerra Civil Espanyola sínicià el 17 de Juliol del 1936,quan amb un cop d’estat va fer que una part de l’exèrcit anigués contra el govern.Durant la guerra va esclatar un bombardeig,on per desgràcia,va anar a parar per el costat de la meva casa i els meus pares amb l’accident varen morir.

Jo em vaig salvar gràcies a la meva cosina gran,que em va treure d’allà durant els dies més forts dels atacs,i justament aquell dia em vaig quedar completament sola.

A partir d’aquell dia,vaig veure les coses desde un altre punt de vista,i els meus oncles no molt amables en mi en van cuidar fins els 18 anys.

La Guerra va acabar i comq ue em vaig quedar tota sola, la gent anava diguent que m’havia tornat boja,però la veritat és que no m’importava el que diguesin de mi després de tot.

Vaig començar a aprofitar el meu temps faguent coses que realment m’agradessin,com ensenyar als nens que havien quedat per el poble.És clar,ja havien passat molt d’anys i m’havia fet gran i gràcies a totes les meves experiencies ho podia fer i explicar.

Encara que anigués molt mal vestida i despentinada,no els asustava.Jo crec que no,perquè sempre m’agradava dur una flor d’alt al cap i això em feia veure més contenta.

Els hi explicava totes les veritats i totes les coses que els envoltava.Un dels tants enssenyaments,va ser un curs d’anatomia,això va agradar bastantmja quemper fer les classes més dinàmiques i més divertides,vaig mostrar-lis parts del meu cos per així entender-ho millor.

Va, tractar temas sobre com es reprodueixen les persones,de on surten els nens,etc.

Els fiets els hi agradaba molt participar en algunes explicacions i es donaven com a voluntàris per sortir.Molts d’ells ja sabien que els reis d’Orient no existien i que sabien que eren els pares,però els qui no,tenien molta curiositat i ja que eren bastant grans per sebre-ho els hi vaig contar.

De jove,vaig estar molt enamorada de un noi,que era de per França,on l’estiu abans de que els meus oncles em deixesin anar de la seva casa va venir a fer una temporada per Espanya i per el meu poble.Però és clar,ell va marchar,va dessapareixer just van sentir que hi hauria una altre  revolució i no el vaig veure mai més durant tot aquet temps.Erem joves,però ens estimavem de veritat.Anavem als dematins a berenar i per el capvespre ens trobavem a la platja que els nostres familiars ens duïen a pasar el temps,mentre ells es reunïen amb els seu grup d’amics i parlaven sobre que els hi havia passat durant el dia,la feina,es burlaven d’altres...

Mentre els grans pasaven l’estona,nosaltres anavem de banda a banda,de un lloc a un altre,de dalt a baix de les dunesmfeiem excursions per el camp,i si plovia anavem a una caseta petita de llenya que hio havia abandunada de feia estona i duïem menjar,juguines,algun llibre i així pasavem tots els dies de l’estiu.

A els nens els hi vaig explicar tota ka meva experiencia amb aquest noi, i els hi explicà com era l’amor.

I és que de veritat,és una cosa marevellant,increible.

L’amor és quan estimas tant a una persona que tor el que fas sensa ella no te sentit.No veus,ni et preocupes per altres coses que no sigui aquella persona o que la relacionin.És increible que puguis estimar tant a una persona quue arriba a un punt que ho deixes tot apart.Que no fas res sensa aquella persona i fins i tot deixes avegades les coses que són més importants o principals per estar cada dia,hora i minut amb ella.

En explicar-lis tot això es van quedar sorpresos.

Per ells era una cosa que els significava molt poca cosa,no era una cosa principal trobar a algñu i enamorar-se,encara que,enamorar-se no és una cosa fàcil i trobar a algñu adequat tampoc.Però van compendre bastant sobre aquet sentiment traicioner i ja van començar-ho a veure d’un altre manera.

Una de les tantes classes que vaig voler fer varen se les de ball.

Els vaig emparellar,un noi amb una noia,encara que hi havia més nens que nenas i alguns varen tenir que posar-se junts,però no els importava.

Varen apendre vals,el meu ball preferit,tango,pas doble i aluns pasos de salsa.S’ho pasaven molt bñe,ja que no ho feien per obligació i els qui no ho volia fer,aquells dia no venia i venia el dia següent.Fins i tot varem montar una coreografía on després,quan la vam acabar de montar la vam represnetar per Nadal,on va tenir un gran èxit,perquè feia temps que no feien cap representaci´p en aqeulla època de l’any.

Els nene m’estimaven molt.Sempre em duien flors i regalets que feien ells mateixos.

Em feien riue i pasar-m’ho bé i ells també ho feien.

Destacant a un dels nens,hi havia un,de 12 anys que era el que sempre venia el primer,Era prim,un poc alt,els seus cabeññs eren foscos igual que la seva pell morena per els raig de sol.Els seus ulls eren verd i sempre reia.Anava amb calçons curts sempre,els tenia de tot tipu de color i de tot tipu.

Un dia em va venir una hora més prest de que tocaba ser-hi i comencés les classes perquè volia que li enseñés millor a ballar el vals.

Jo sempre li ballava mostran els pasos bàsics i ell després em seguia.Ballaven junts una canço molt bonica que no m’enrecord del nom però sempre volia uqe li poses.

Sensa dubte ell va ser el qui va apendre més sobre les meves particulars classes que donava.Tots ells varen apendre moltissim,fins i tot jo vaig apendre sobre ells.

Em van fer pasar molts de bons moments i records que mai oblidaré.Gràcies a tots ells em van fer senti com si tornés a tenir 10 anys ballant el vals.