Monòleg surrealista; La bombeta i l’interruptor;

 Acte 1

(Ens trobam a una sala,concretament a la cuina de una casa,amb una taula cuadrada al mitg i la nevera empotrada a la esuqerra de la paret on trobam un llum dalt la taula i l’interruptor al costat de la porta de entrada i sortida de la cuina.)

Interruptor: Bon diaaaaa! Ja és hora de aixecar-se,que els nens prest vindran,que tenen que anar a l’escola i antes de anar-s’en tenen que berenar!

Bombeta: (encenent-se de cop i cridant sobre saltat) Però què fas boig? Tu saps quina hora és?no són hores de despertar-me així com així perquè tu et doni la gana.

Interruptor:No serà per tant! ja son les 8 del matí,sembla mentida que no ho sàpigues amb els anys que dus allà dalt penjat. (rient-se)

Bombeta:  (es riu irònicament) ai si perdoni vostè,com el señor interruptor mai l’han canviat pot fer el que vol i ademés fent com si ell fós el centre de tot.

Interruptor: No sé de que parles tu ara,perquè em dius això?(donant mala conecció a les llums de la cuina i fent parpadejar-les)

Bombeta: Però mire’t, si ja estàs tremolant,que pensaves que jo no ho sabia? Per molt que tu m’encenguis o m’apaguis seguesc estant a la cuina i m’enter de tot!

Interruptor: això no es cert! Si t’apag pots escoltar però no veure...( diu indignat,al veure que la bombeta sap alguna cosa d’ell)

Bombeta: I què? Puc escoltar tot el que diuen i per l’ho que han dit no tens molt bones noticies no? (li diu insinuant a l’interuptor rient amb superioritat)

Interruptor: Saps que et dic? Que adéu,no tenc ganes de parlar amb tu ara que t’apaguis una estona i deixan de fer llum innacessari..

Bombeta: (interrumpint-lo) No no no! Ja sé a on vols arribar, no penso deixar aquet tema tan fàcilment,saps que no podras amagar sempre el que tu...

(L’interruptor fa un moviment i fa que la bombeta s’apagui antes de que comenci a parlar sobre ell i la cuina torna a quedar a les fosques)

 Acte 2

(L’interruptor es despert i la bombeta s’encen de nou,son les 4 del mati,i l’interruptor s’aixecat sensa voler i no e spot apagar)

Bombeta: eii! Tu, ara et tinc!(cridant)

Interruptor: que? Jo? Que pasa? Que son aquestes hores,qui m’ha encés?

Bombeta: que jo sepi ningú,deu ser un fall electric i ara no em podras apagar,que s’enteri tothom del que va pasar! Escolteu,escolteu! (diu exaltat i cridant perque el sentin els altres objectes de cuina)

Interruptor:nono! Perfavor,allò va ser un error!(diu suplicant i amb cara de pena)

Bombeta: un error? Això creus? Vas cremar de una xispa tota la cuina antiga i encara segueixes aqui!(li diu en cara de pocs amics) vas fer que cambiesin tots els objectes de antes,els meus amics,s’en van anar,culpa teva!

Interruptor: (plorant) ho sent,no ho vaig fer aposta,hi havia tempesta i...

Bombeta: (interrumpint-lo) ja, ja, una tempesta no ets mereixes que seguesquis aqui encaramtindrias que estar al magatxem.

Interruptor: però no cridis tant que tothom et sentirà (es fa el despistat)                                

Bombeta:que sepis que jo i els atres onjectes de cuina esteim molt enfadats amb tu,estaras content de haver culpat també a la torradora,que havia estat ella,ara es troba al fems.

Interruptor: que sepis que jo no la vaig culpar,el nen petit de la casa li va enganxar una cullera i allò es va calentar...

Bombeta: (interrumpint-lo un alre vegada,i cada vegada més enfadat) mira ja no ens queda casi temps per parlar,els homes ja s’han xicat a veure perque el llum es troba obert,només dir-te que et queden els dies contats..( amanesant-lo)

Interruptor: però,però..(queixant-se)

(La dona de la casa va a la cuina i al veure el llum encés de la cuina tot d’una l’apaga, l’interruptor no pot seguir parlant amb la bombeta i per no tornar-ho ha fer,fa tirar una xispa i ell mateix es crema.La llum de tota la casa salta i la bombeta veu com l’interruptor es crema però ja no es pot ni disculpar per lu que li ha dit)

Fí

Una vegada més els  meus dits han agafat el oligrafs per escriure’t tot això.

És casi mitja nit i encara estic pensant amb tu,amb totes les coses que em fet i tot el que ens quede per fer,perquè encara que ens trobem lluny,tots els records no s’olviden.

Segurament et semblarà una bogeria però ara mateix volaria fins allà on estiguesis,tu i jo,ara.Imaginat-ho.Tornar a estar a la platja amb els peus banyats de aigua salada i freda mentres les palmeras s’agiten i poc a poc va al compàs dels nostres cors.

Miro el rellotge i penso que tu també l’estàs mirant,els mateixos minuts i ric,és la millor sensación que puc imaginar,sé que fas el possible per tornar i no pateixis,ja queda poc.

Tinc una sorpresa per tu,per quan tornis,però no ho sabras fins que exactement siguin les set del decapvespre de dia 8 de maig,quan ens vam coneixer.

Esper que em tornis a contestar la carta,ja saps tot el que t’estim-ho per això tenim que olvidar la distancia que no és per mi ninguna mesura que ens pugui separar del nostre amor.

T’estima Paula.

Lectura: "Quin jove més embalat.../La meva Ismènia.

"Quin jove més embalat",consta de  un sol acte amb onze escenes i tracte de un jove que s'ha inventa que es un gran fabricant de guants i convens gracias a n'això que la seva filla es casi amb ell.Encara que al final de l'obra vegi qui es realment la seva filla i hi hagi un mal entés i finalment vegi a na Teresa la germana de Colardeau i renuncia als papers de matrimoni amb la filla de Pontbichet.

Personatges:

Colardeau: Home de la casa.

Dardar: jove protagonista.

Pontbithet: pare de la jove.

L'altre historia la de "La meva Ismènia" consta també amb un sol acte i 20 escenes.On un grup de personatge es troban a una situación una mica còmica.

Un jove es vol casar amb n’Ismènia però el seu pare és ta gelós que mai deixa a ningú que es casi però aquet amb la seva astucia ho aconsegueix.

Personatges:

Ismènia:jove protagonista

Galatea:criada.

Chiquette: germana del pare de Ismènia.

Vancouver: pare de Ismènia

Dardenboeuf: protagoniste

La lectura m’agradat ja que son històries cuertes i fàcils de seguir encara que t’enbuis amb els noms.Les dues obres comparteixen el mateix tema del casament i ixò et fa que juntis les dues històres a la vegada encara que cap de les dues tengui la maateixa trama.

La segona obra és més llarga però més entretinguda per a mi,ja que hi ha més personatges que fa que hi hagi més guió i sigui un diàleg més variat.

Penscriure 13;

Aquest penscriure tracta de el desinterès que el teatre ens ha format en els últims anys per les noves tecnologies que gracies a elles podem entretenir-mos sensa anar al teatre.Això ens dona comuditat i moltissimes posibilitats de no aburrir-se sense moure’s de casa.

Podem trobar una obra de teatre mitjançant Internet sensa apreciar que lo bonic é sanar a la sala del teatre,seure’s a una butaca i sentir l’escalfor de l’alre espectador que t’en volta i a representación en directe.

Per això el teatre està en crisi, perquè la gent cada vegada més s’interesa per les noves tecnologies i no amb lu tradicional.Això fa que hi hagi una disminución de representacions de obras i events culturals que pot haver cada semana.

Si deseparesxeis el teatre una part de noltros també desapareixera, ja que el teatre és una part de la nostre cultura i gracies a ella em aprés moltes coses.

Carta d'odi;

Saps?em pensaba que tu i jo erem algu,que formavem part de una gran cosa,cosa que es va formar en una relació de 5 anys.

Però clar,al principi era tot perfecte, tan perfecte no m’ajudaves sempre en lo dulent i no tan dolent,passant tot el dia junts i compartint moltissims moments inolvidables que ara tu i només tu has fet que amb un simple fet s’en vagi anat tot a la merda.

Quan em vaig enterar, no mo creia,no m’ho esperaba de tu.Tu,traicionar-me a mi, després de dir-me que mai ho faries,que m’estimaves i feies tot el possible perquè no em cansés de estar amb tu mai.

Aquell simple fet, va fer que la nostra relació donnés pas a un final bastant penós.

Com has pogut aguantar així 6 mesos?De veritat pensabas que mai m’enteraria de tot això, o que si ho hagés fet al principi et perdonaria?

Si pensabas això, vas molt equivocat.

T’estimaba molt.Vaig entregar-te el millor de mi, encara que avegades el meu orgull em traicionés,encara per damunt de tot això tu t’en vas anar amb un altre mentres estabas amb mi, i no un latre qualsevol,sinó la pitjor persona amb qui em podies traicionar, la meva pitjor amiga,cuneguda millor dit.I et quedes tan agust.

Dons saps que? No em vinguis plorant ni cridant-me cada dia al telèfon demanant-me perdó perquè t’hagis equivocat.Perquè sé que les persones cometen errors però justament aquet era el pitjor que mai hagyé pensat que tu em podries fer.

Que sepis que has quedat molt malament amb mi,has perdut tota la confiança que hi havia entre nosaltres dos,has quedat com un imbècil.No em tornis a parlar mai més,oblidam,fés com si no hi fós,ofegat amb el teu llac de mentides que m’has estat dient durant aquests 6 mesos de merda.

Sigues feliç,però a mi em deixes en pau.

PENSCRIURE 10;

Aquests penscriure tracta sobre un fracment de una pel·lícula de Charles Chaplin “El gran dictador” on surt ell representant el paper de Hitler,on comunica al poble el que pensa sobre ser emperador i el seu govern que és tot el contrari de que en teoria era antes un dictador.

Comença el discurs demanant disculpas,ja que ell no vol ser emperador ni conquistar a ningú,sinó ajudar-los,a tots els possibles.perquè tot fós millor.

Proposa que ens tenim que ajudar o protegir uns dels altres i fer-los feliços,no desgraciats ni que hi hagi ningú més inferior que un altre.

Que si no fós per la cobdícia que les armes fan que hagi i formin odi i matem persones,tot allò que gira entorn a les “màquines” ens ha fet perdre-ho tot, igual que el coneixement i la nostra intel·ligencia, que ens ha fet ser persones menys sociables i tancats perquè pensam molt i sentim molt poc.

Pe`ro tot això que està pasant pot acabar-se si tots feim el possible per tenir o ser el contrari del que ara son, on tenen que lluitar per la seva llibertat com a persones.

Jo penso que realment té una gran part de veritat.Si nosaltres el que volem és ser lliures i obtenir un món millor tenim que lluitar per aconseguir-ho però això si,no fent la guerra.

Diàleg real;

*Has fet el treball per demà?
-Si,fa estona que el tenc fet!
*I com t'ha sortit?
-Pues sa veritat és que he agaft coses del treball de l'any passat del meu germà.
*Però l'has modificat un poc,no?
-Clar!
*I per fer lu del percentatge,com ho has fet?
-He trobat el programa que ens va dir el profesor i allà surt com fer-ho ven bé.
*Pues si ma pots pasar el programa em faràs es favor perquè jo no l'he trobat,i mira quie le vaig sercar per tot,però res de res.
-D'acord, idò avui capvespre t'el pasaré.
*Merci.I per cert,que hos va dir aquella dona ahir?
-Quina dona?
*La don que hi havia ahir al bus.
-Ah! és que m'has canviat de cop de tema (jajaja)
*(jajaja) pues ens va cosa d'aquells que tenien sa música a les totes i ella feia feina a ciutadella,que te que venir cada demati i jo que sé.
-Bé està idò! (jajaja) La vaog veure molt motivada.
*Sa veritat és que si
-Molt bé,pues pensa en pasar-me el programa eh!
*sisi!

Penscriure 11:

Aquest penscriure parla de un manifest sobre el  Dia Mundial del Teatre on ens diu destacant el teatre, que per comunicar-nos i tenir com una manera de comunicar a les altres persones missatges que potser amb altres formes no acaben de expressar-se bé.

Hi ha moltes causes i problemas que a horas d’ara està una mica complicat i que molt poques d’aquestes s’aclareixen amb una bona solución.Per això potser,gracies al teatre,seria una molt bona manera de poder solucionar aquestes coses sense emprar discusions o guerras.

Emprant el teatre,seria una manera molt més tranquila,entenedora i pacifica de voler dir les coses i que el públic ho entenguñes d’una manera més fácil i poder extreure de cada un el que pensar.

L’únic que ens falta és començar a llevar totes les coses que feim malament per poder  emprar noves idees i solucions millors de les que estim fent a hores d’ara.

Penscriure 12:

Aquest penscriure consisteix en traduir en paraules la coreografía del video de “vestits vermells” on trobam a tres parelles ballant el mateix en tres llocs diferents de un pati de una casa.

Diàleg:

Ben – Que fas aquí tirada al terra? (diu sorprès en veure-la .)Estàs bé? Aixecat.(l’lhi agafa la mà i l’aixeca)

Mar – No! Deixem.Ja no em queden forces per fer res. (es cau.)

Ben – Perquè dius això?Vui que t’animis,saps que sempre estic aquí per ajudar-te.

Mar – Ho sé,però mai podràs solucionar tots els meus problemas tu tot sol(diu molt trista i plorant) 

Ben – Em dona igual,jo faré el que sigui(insisteix en posar-la de peus i que no es caigui)

Mar -Ja no pots fer res… em mor(li diu mentres es deixa caure un altre vegada)

 Ben – Què dius?(diu sobre saltat i amb molta cara de pena)És cert?

Mar Si, i deixem,no vui que em diguis res més(fa com si vulgués escapar-se d’ell)

Ben -No pot ser,però si la enfermetat ja s’havia curat.

 Mar -Doncs et vaig mentir(li gira la cara)

Ben -(asustat i trist)Entre el dos podem lluitar..

Mar (interrumpint-lo)Mentida! Ja no es pot fer res,no té solució.

 Ben I que faré jo? No puc viure sensa tu.

Mar -Segueix endevant,no pensis en mi,comença una nova vida.

 Ben -Però que dius!(diu exaltat i cridant)no em donaré per veçut!

Mar - M’ha estimes?

Ben -Es clar! Per damunt de totes les coses que et puguis imaginar.

Mar -Doncs així deixam,jo sempre t’estimaré (cau poc a poc i mor.)

Història de na Teresa;

Quan era petita,m’encantava ballar.

Els meus pares sempre a l’hora de després de dinar,els hi agradava anar-s’en al menjador principal i posar música.Es posaven a ballar balls de saló,montaven pasos de vals i els hi agradava anar canviant de ritme al llarg del capvespre.

De aquí ve,que a mi m’agradi tan ballar el vals,si és el que els meus pares sempre ho ballaven,com no,jo tambñe tenia que ballar-ho.

Però de sobte,tot el que era simplement perfecte per a mi,una noia de 10 anys,es va tornar completament fosc.

La Guerra Civil Espanyola sínicià el 17 de Juliol del 1936,quan amb un cop d’estat va fer que una part de l’exèrcit anigués contra el govern.Durant la guerra va esclatar un bombardeig,on per desgràcia,va anar a parar per el costat de la meva casa i els meus pares amb l’accident varen morir.

Jo em vaig salvar gràcies a la meva cosina gran,que em va treure d’allà durant els dies més forts dels atacs,i justament aquell dia em vaig quedar completament sola.

A partir d’aquell dia,vaig veure les coses desde un altre punt de vista,i els meus oncles no molt amables en mi en van cuidar fins els 18 anys.

La Guerra va acabar i comq ue em vaig quedar tota sola, la gent anava diguent que m’havia tornat boja,però la veritat és que no m’importava el que diguesin de mi després de tot.

Vaig començar a aprofitar el meu temps faguent coses que realment m’agradessin,com ensenyar als nens que havien quedat per el poble.És clar,ja havien passat molt d’anys i m’havia fet gran i gràcies a totes les meves experiencies ho podia fer i explicar.

Encara que anigués molt mal vestida i despentinada,no els asustava.Jo crec que no,perquè sempre m’agradava dur una flor d’alt al cap i això em feia veure més contenta.

Els hi explicava totes les veritats i totes les coses que els envoltava.Un dels tants enssenyaments,va ser un curs d’anatomia,això va agradar bastantmja quemper fer les classes més dinàmiques i més divertides,vaig mostrar-lis parts del meu cos per així entender-ho millor.

Va, tractar temas sobre com es reprodueixen les persones,de on surten els nens,etc.

Els fiets els hi agradaba molt participar en algunes explicacions i es donaven com a voluntàris per sortir.Molts d’ells ja sabien que els reis d’Orient no existien i que sabien que eren els pares,però els qui no,tenien molta curiositat i ja que eren bastant grans per sebre-ho els hi vaig contar.

De jove,vaig estar molt enamorada de un noi,que era de per França,on l’estiu abans de que els meus oncles em deixesin anar de la seva casa va venir a fer una temporada per Espanya i per el meu poble.Però és clar,ell va marchar,va dessapareixer just van sentir que hi hauria una altre  revolució i no el vaig veure mai més durant tot aquet temps.Erem joves,però ens estimavem de veritat.Anavem als dematins a berenar i per el capvespre ens trobavem a la platja que els nostres familiars ens duïen a pasar el temps,mentre ells es reunïen amb els seu grup d’amics i parlaven sobre que els hi havia passat durant el dia,la feina,es burlaven d’altres...

Mentre els grans pasaven l’estona,nosaltres anavem de banda a banda,de un lloc a un altre,de dalt a baix de les dunesmfeiem excursions per el camp,i si plovia anavem a una caseta petita de llenya que hio havia abandunada de feia estona i duïem menjar,juguines,algun llibre i així pasavem tots els dies de l’estiu.

A els nens els hi vaig explicar tota ka meva experiencia amb aquest noi, i els hi explicà com era l’amor.

I és que de veritat,és una cosa marevellant,increible.

L’amor és quan estimas tant a una persona que tor el que fas sensa ella no te sentit.No veus,ni et preocupes per altres coses que no sigui aquella persona o que la relacionin.És increible que puguis estimar tant a una persona quue arriba a un punt que ho deixes tot apart.Que no fas res sensa aquella persona i fins i tot deixes avegades les coses que són més importants o principals per estar cada dia,hora i minut amb ella.

En explicar-lis tot això es van quedar sorpresos.

Per ells era una cosa que els significava molt poca cosa,no era una cosa principal trobar a algñu i enamorar-se,encara que,enamorar-se no és una cosa fàcil i trobar a algñu adequat tampoc.Però van compendre bastant sobre aquet sentiment traicioner i ja van començar-ho a veure d’un altre manera.

Una de les tantes classes que vaig voler fer varen se les de ball.

Els vaig emparellar,un noi amb una noia,encara que hi havia més nens que nenas i alguns varen tenir que posar-se junts,però no els importava.

Varen apendre vals,el meu ball preferit,tango,pas doble i aluns pasos de salsa.S’ho pasaven molt bñe,ja que no ho feien per obligació i els qui no ho volia fer,aquells dia no venia i venia el dia següent.Fins i tot varem montar una coreografía on després,quan la vam acabar de montar la vam represnetar per Nadal,on va tenir un gran èxit,perquè feia temps que no feien cap representaci´p en aqeulla època de l’any.

Els nene m’estimaven molt.Sempre em duien flors i regalets que feien ells mateixos.

Em feien riue i pasar-m’ho bé i ells també ho feien.

Destacant a un dels nens,hi havia un,de 12 anys que era el que sempre venia el primer,Era prim,un poc alt,els seus cabeññs eren foscos igual que la seva pell morena per els raig de sol.Els seus ulls eren verd i sempre reia.Anava amb calçons curts sempre,els tenia de tot tipu de color i de tot tipu.

Un dia em va venir una hora més prest de que tocaba ser-hi i comencés les classes perquè volia que li enseñés millor a ballar el vals.

Jo sempre li ballava mostran els pasos bàsics i ell després em seguia.Ballaven junts una canço molt bonica que no m’enrecord del nom però sempre volia uqe li poses.

Sensa dubte ell va ser el qui va apendre més sobre les meves particulars classes que donava.Tots ells varen apendre moltissim,fins i tot jo vaig apendre sobre ells.

Em van fer pasar molts de bons moments i records que mai oblidaré.Gràcies a tots ells em van fer senti com si tornés a tenir 10 anys ballant el vals.

Penscriure 9;

“Si un hombre experimenta alegría, entonces la expresa mediante palabras. Si las palabras no le bastan, canta las palabras. Si las palabras cantadas no le bastan, entonces toma un instrumento musical. Si el instrumento musical no le basta, entonces comienzan sus manos a agitarse y sus pies a patalear en el suelo”.

Aquest penscriure ens fa referència a totes les maneras que tenim les personas de expressar-nos per qualsevol cosa.
L'home és capaç de controlar els seus sentiments ,determinar amb quines  formes expressives ho pot fer. 
Si un una persona té un sentiment amb suficient força, sent la necessitat d'expressar-ho primer de tot per mitjà de la paraula,si no pot emprarà un altre cosa com la música,on l'expressió s'enriqueix amb l'acompanyament musical d'un instrument on les notes d'aquest ja basten per expressar-ho,cantar, si això no basta s'expressarà amb el seu cos,ballant,moguent braços i cames,tot el cos,les expressions de la cara,etc.
Faguem el que faguem sempre les personas expressem cosa encara que ho faguem inconcientment.
Realment pens que si qualsevol vol expressar el que sent i no troba com fer-ho és perque no serca les milions de posibilitats que hi ha,de la més simple a la més resercada i complexa,ja que,si realment vol expressar-ho farà tot el possible per aconseguir-ho.

Monòleg de Shakespeare,versió literària:

Viure o morir,què puc fer?

Què és més digne,aguantar totes les males jugades de la vida o fer-li front i combatir-les?

Només morir,dormir:res més.Que dormint oblidam la realitat i tot el que ens envolta,que pot ser més desitjable que no sofrir?Morir o dormir,dormir i tal vegada somiar.

L’obstacle és que mai sabrem quan tenim que morir,això és el que ens produeix tanta inquietut.Perquè suportar tot això,el pas del temps,sufrir per amor,burles,la injustícia,l’orgull…

Quan amb un simple fet,com matar-se,pot desepareixer.

Monòleg de Shakespeare,versió vulgar:

Què vols que fagi? Matar-me? Seguir visquent i que seguesqui amb la vida on tot són mal de caps? Què puc fer? Si només la vida m’ha juga males pasades i tot són putades.Podria matar-me,morir i ja està,deixar tot allò enrrera,deixar de sofrir per tot això.Que ja estic fart cony! Que pasi el temps em fa mal de cap,la justicia és tot el contrari,l’amor és una estupidesa…

Ostia puta! Perquè aguantar tot això, eh? Si amb un simple ganivet podria matar-me i desapareixer de aquests merda món.

Penscriure 7;

Què és allò que de més difícl és per a un escriptor dramàtic aconseguir que arribi a l'espectador?
Jo penso que el més difícil per un escriptor dramàtic és aconseguir que l'obra que ha creat agradi a tothom i que s'entengui desde el punt de vista del missatge que l'autor vol que arribi,net i clar,sense dubtes a un determinat espectador.
Si un públic s'aburreix és difícil que el missatge que vols expressar a través d'una obra quedi entenedor, i finalment podrem trobar que si no cream una sèrie de pautes per aconseguir que quedi bé,serà més difícil que agradi i que a un mateix quedi satisfet amb el seu treball.
Moltes obras serveixen per fer-te reflexionar i d'altres no,però sempre et volen fer sentir alguna cosa perquè et fiquis a pensar sobre el que pasa a l'obra i el que passa en  la realitat.
A la l'espectador l'hi agrada les coses noves però sensa descartar lo clàssic,volen innovació però sensa exagerar i aixó es el que té que aconseguir l'autor perquè obtengui una bona obra i no sigui tan difícil de aconseguir que arribi a l'espectador.

Penscriure 6;

"Teatre és un terme tan extens i indefinit dins la nostra societat occidental, que sota aquest nom s'accepten tot tipus de coses. A vegades n'hi ha prou que algú digui alguna cosa mentre es mou"
És una gran veritat,aquesta frase ens diu de una manera sintètica i senzilla que tot pot ser teatre,no només paraula i acció.
Hi ha diverses formas de teatre,encara que lo de la paraula i acció sigui imprescindible per què hi hagi teatre,podem trobar tipus de teatre que no tengui text o paraula,com el mim,la dança,el circ,etc que aquest no tenen un text a representar sinó a expressar.
També com a interpretació,encara que llegir és una acció,es pot entendre com un tipus de teatre,on seria la lectura dramatitzada.El fet de llegir fa que ens imaginem el que està passant i representar de una manera imaginaria el que esteim llegint.
L'únic que tenim que fer és crear il·lusions,deixar que la inspiració ens vengui i ja tenim teatre a partir de el que volguem fer o representar ho podem aconseguir,ja que,el teatre és com una mentida,hi ha molts de fets que no han succeït de veritat i malgrat tot es representat perquè un públic ho vegi.
Per aixó mateix un simple fet el podem iterpretar com a Teatre,només cal posar-li esforç perquè sorti tal i com el creador espera que vol que el receptor entengui de la seva forma.