Això és un jove molt porut que s'acaba d'indepentitzar.
Es troba a casa seva,una casa petita amb dues habitacions,menjador,cuina i un bany,tot tancat amb poca llum.Aquest jove es troba asegut davant el televisor,on acaba de sopar i ja és hora de anar-s'en al llit.
S'aixeca de la cadira,recueix el plat i le smiques que ha dixat allà dmaunt al sopar i deixa les coses a la cuina.
Seguidament va cap el seu dormitori.Un dormitori petit,obscur on a la porta hi ha tres candaus per tancar desde a dins igual que la única finestra que té a la habitació,amb tres sistemes de seguritat que quasi mai obra ni perque entri un poc el vent.
Deixe la manta que duia sempre per tapar-se i asegura que tot estigui tancat i ben col·locat.Es posa el pijama i entra al llit.
De sobte sent una renou i es desvel·la.
JOSEP: Ep! què estat això? (diu obrint el llumet que té devora el llit i obrint molt els ulls)
Ai,ai,ai...que han entrat a robar-me!(surt del llit poc a poc,obra la porta de la habitació i mira de reull el menjador.Es tranquilitza al no veure res,torna a tancar la porta amb els tres candaus i es col·loca de nou al llit)
[Quan està apunt de tornar-s'en a dormir,torna a sentir un altre soroll,ara més fort.Han tirat cualque cosa de la casa i han trancat un vidre]
Ah! però no pot ser ningú...tranquil Josep (es diu a ell mateix) ho has tancat tot,no pot ser que... (torna a sentir un soroll i nues pases)
D'acord,d'acord! siq ue pot ser,han entrat! (diu exaltat i desesparat,posant-se les man al cap i anant de una banda a l'altre de l'habitació)
I què faig ara?Tenc que telafonar a la policia. (Va decidit a sercar el telèfon,però s'ha anadona de que no té el telèfon a la seva habitació i no pot cridar a ningú)
Merda! i ara uqe faig?... Un altre dia instal·laré el telèfon aquí. (segueix dient exaltat i amb cara de desesèració)
[En Josep va molt decidit cap a la porta de la seva habitació i just es troba al davant s'atura amb cara de espantat]
És que no puc sortir! em mataran,puc morir! (va a agafar el pom de la porta però les pases estàn més aprop cada vegada.Tot d'una deixa em pom i es posa de esquenes aferrat a la porta asustat)
Però...és que si no surt m'ho robaràn tot,però no vui morir,és més important la meva vida,oi?
[Ja no sap què fer,no té cap idea per solucionar el que li està passant]
Què faig,què faig?! (es diu engostiat)
[De sobte sent com s'obra la porta del carrer i es tanca de cop.Ja no hi ha soroll,tot torna a estar tranquil.En Josep ja mitg plorant,s'ha anadona de que ja no passa res i obra la porta amb cuidadu]
No! ho han remputa tot!m'han robat tot el que tenia de gran valor. (diu cridant i indignat,però a la vegada més tranquil que antes)
Més val que cridi a la policia...
[Va vap el telèfon i ràpidament tecletja el nombre de la policia i els hi explica tot el que li ha passat]
FI.
dimarts, 12 de juny del 2012
Penscriure 14
Aquest penscriure consisteix en escriure una paraula a partir de cada lletra de l'abecedari, que, per suposat, tengui a veure amb les arts escèniques.
A: Art,ja que és el procés o producte de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions.És lu principal de crear alguna cosa.Abasta una àmplia gamma d'activitas humanes,de creacions i de maneras d'espressar-se.En particular,les arts escèniques són aquellas que es poden representar en un escenari com la música,la dança,el teatre,etc que moltes d'elles incorporen la interpretació.
B: Ballet,una forma de interpretar alguna cosa emprant música o no,principalmet si,i ja que la dança és una de les arts escèniques on també el seu paper funamental és interpretar alguna cosa:sentiments,alguna acció,etc el ballet ja que es representa com una base de la dança i lo clàssic,podem començar a practicar altres modalitats si ja tenim una idea de que és el ballet.
C: Color, els color és més que una percepció del cerveññ que ens dona alguna referencia de alguna cosa com si es només de color groc,vermell,verd o blau,Si no que el color pot fer-nos expressar emocions,senssasions,donar-nos alguna senyal i que depen de cada persona tot això ho pot veure de la manera totalment lliure que vulgui cadascú.
D: Drama,sol referir-se a un tipu de actuació,representació que té añguns elemtns inprescindibles per ser una bona obra dramàtica.Jo penso que el drama es inprescindible per el teatre i per les arts escèniques,és una de les formas més simple i ala veada difícils de fer-ho completament fantàstic,perquè pugui algú crear un drama tñe que sebre bé com expressar-se i també sebre com es el contrari d'aquest tipus de teatre,lo còmic,ja que sense drama no hi ha comèdia i sense comèdia no e spodria representar i expressar totalment què és el drama.
E: Escriptura, a part de ser un mètode per comunicar-se també és funamental per el teatre ja que una obra s'ha de escriure el seu diàleg.
F: Fantasia,amb el teatre és molt efectiu ja que podem represnetar tot allò que podem imaginar que no és real i convertirlo amb un acte.
G: Guan clàssic,(Titelles) És el tipus de ninot més conegut, el cap amb la camisa de dormir, manejat per tres dits del titellaire. Sembla molt fàcil, però, se sol incórrer en un simple agitar del ninot sense descobrir els matisos del moviment i expressió que es pot oferir. Amb una manipulació acurada es pot aconseguir un major i eficaç acostament amb el públic.
H: Happening,usió d'art, teatre i dansa representada davant d'una audiència, que sovint suposa participació. El terme va ser encunyat per l'artista Allan Kaprow el 1959 i procedeix del títol del seu espectacle multimèdia a la galeria Reuben de Nova York, que tenia com a títol 18 happeings en 6 parts. Provenintes de les escenificacions dadaistes al cabaret Voltaire de Zuric i de les activitats del grup de Gutal japonès, els happenings van intentar portar l'art a un públic més ampli. Van ser utilitzats especialment pel grup Fluxus i alguns artistes pop, entre ells Dine, Oldenburg i Warhol.
I: Il·luminació, és l’element que fa possible als espectador veure l’obra. Gràcies al llum, l’obra és més fantàstica.
J: Juvenalia,jocs escènics instituïts per Neró en commemoració de la primera vegada que es va afaitar la barba.
K: Kabuki,Teatre japonès que es va desenvolupar en segle XVII; és ple d'escenes dramàtiques i de gran acció, el vestuari és elaborat i colorit. Són populars les lluites d'espasa, les danses emocionants, els canvis espectaculars de vestit, i els efectes especials com tempestes de neu o tro.
L: Llenguatge, perque ha de ser adequat sempre segons el tipus de públic al que s'adreçi la obra, i segons el context propi d'aquesta.
M: Missatge publicitàri, El disseny de l'anunci 'és un procés creatiu. Els objectius de la publicitat ajudaran a definir la idea del missatge, però el disseny d'aquest, que implica determinar què diu i com es diu, és en gran mesura una activitat creativa, que requereix enginy i art.
N:Noció,per un actor/actriu, o l’espectador, durant l’obra perd la noció del temps, entra en un altre món.
O: Òpera,Obra teatral cantada i amb comentari musical, el qual pot ser ininterromput o només acompanyar els números dels intèrprets, de vegades inclou ballets.
P: Performance, Estretament relacionat amb la dansa i el teatre, l'art de performance està relacionat també amb el happening i l'art corporal.Els seus orígens es troben el els happenings de Nova York a finals de la dècada de 1950, el què els artistes improvisaven contextosteatrals per a la seva obra afin d'interactuar de forma mésimmediata amb els seus públics. La performance del decenni de 1960 es va caracteritzar per l'ús del cos com a element escultòric en l'obra durant un període de temps en presència de públic. En la dècada de 1970, Artistes influïts per la cultura popular, elsespectacles unipersonals i el vídeo van començar a treure la performance de les galeries per portar-la als espectacles i clubs.Avui en dia les distincions entre la performance i altres classes de manifestacions teatrals, tant si tenen lloc a la galeria com entro lloc,s'han difuminat i es presenten totes sota el terme genèric de "art en viu".
Q:Quebradís, és un adjectiu que descriu al teatre perquè aquest es va desfent si la societat deixa de donar-li ús. El teatre cada dia perd més importància i les representacions teatrals no són tan potents com ho eren fa uns anys.
R: Rètol, Paraula o paraules que contituyen el títol d'un llibre, pàgina, nom d'hotel ...
S: Shodo, literalment "el camí de l'escriptura", és la paraula quedenomina la Caligrafia Japonesa. La cal · ligrafia, "l'art d'escriureamb lletra bella i correctament formada, segons diferents estils", és un activitat que, en la nostra cultura, pràcticament ha desaparegut,quedant només pequenyos grups que encara conreen el seu estudi, però, al Japó, se segueix practicant com a part de les sevesancestrals tradicions.
T: TRragèdia, Del grec tragoedia, cançó del boc sacrificat pels grecs en nom dels déus. Obra que representa una acció humana funesta, que sovint acaba amb la mort. Aristòtil dóna una definició que influirà profundament sobre els dramaturgs fins als nostres dies: "La tragèdia és la imitació d'una acció elevada i completa, de certa magnitud, en un llenguatge distintament matisat segons les diferents parts, efectuada pels personatges en acció i no per mitjà d'un relat, i que suscitant compassió i temor porta a terme la purgación de tals emocions ". Molts elements fonamentals caracteritzen l'obra tràgica: la catarsi o purgación de les passions per la producció del temor i de la pietat, la hamartia o acció de l'heroi que posa en moviment el procés que el conduirà a la seva perdició, la hybris, orgull i obstinació l'heroi que persevera malgrat les advertències i que es nega a claudicar, el pathos, sofriment de l'heroi que la tragèdia comunica al públic.
U:Unitat, és al feina que han de fer els actors per a posar els seus treballs conjuntament i, amb l'esforç de tots, arribar a fer una representació bona.
V: Valor,per sortir a l’escenari i demostrar que el que s’ha assajat, s’ha fet molt bé.
X:
Y:
Z:
A: Art,ja que és el procés o producte de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions.És lu principal de crear alguna cosa.Abasta una àmplia gamma d'activitas humanes,de creacions i de maneras d'espressar-se.En particular,les arts escèniques són aquellas que es poden representar en un escenari com la música,la dança,el teatre,etc que moltes d'elles incorporen la interpretació.
B: Ballet,una forma de interpretar alguna cosa emprant música o no,principalmet si,i ja que la dança és una de les arts escèniques on també el seu paper funamental és interpretar alguna cosa:sentiments,alguna acció,etc el ballet ja que es representa com una base de la dança i lo clàssic,podem començar a practicar altres modalitats si ja tenim una idea de que és el ballet.
C: Color, els color és més que una percepció del cerveññ que ens dona alguna referencia de alguna cosa com si es només de color groc,vermell,verd o blau,Si no que el color pot fer-nos expressar emocions,senssasions,donar-nos alguna senyal i que depen de cada persona tot això ho pot veure de la manera totalment lliure que vulgui cadascú.
D: Drama,sol referir-se a un tipu de actuació,representació que té añguns elemtns inprescindibles per ser una bona obra dramàtica.Jo penso que el drama es inprescindible per el teatre i per les arts escèniques,és una de les formas més simple i ala veada difícils de fer-ho completament fantàstic,perquè pugui algú crear un drama tñe que sebre bé com expressar-se i també sebre com es el contrari d'aquest tipus de teatre,lo còmic,ja que sense drama no hi ha comèdia i sense comèdia no e spodria representar i expressar totalment què és el drama.
E: Escriptura, a part de ser un mètode per comunicar-se també és funamental per el teatre ja que una obra s'ha de escriure el seu diàleg.
F: Fantasia,amb el teatre és molt efectiu ja que podem represnetar tot allò que podem imaginar que no és real i convertirlo amb un acte.
G: Guan clàssic,(Titelles) És el tipus de ninot més conegut, el cap amb la camisa de dormir, manejat per tres dits del titellaire. Sembla molt fàcil, però, se sol incórrer en un simple agitar del ninot sense descobrir els matisos del moviment i expressió que es pot oferir. Amb una manipulació acurada es pot aconseguir un major i eficaç acostament amb el públic.
H: Happening,usió d'art, teatre i dansa representada davant d'una audiència, que sovint suposa participació. El terme va ser encunyat per l'artista Allan Kaprow el 1959 i procedeix del títol del seu espectacle multimèdia a la galeria Reuben de Nova York, que tenia com a títol 18 happeings en 6 parts. Provenintes de les escenificacions dadaistes al cabaret Voltaire de Zuric i de les activitats del grup de Gutal japonès, els happenings van intentar portar l'art a un públic més ampli. Van ser utilitzats especialment pel grup Fluxus i alguns artistes pop, entre ells Dine, Oldenburg i Warhol.
I: Il·luminació, és l’element que fa possible als espectador veure l’obra. Gràcies al llum, l’obra és més fantàstica.
J: Juvenalia,jocs escènics instituïts per Neró en commemoració de la primera vegada que es va afaitar la barba.
K: Kabuki,Teatre japonès que es va desenvolupar en segle XVII; és ple d'escenes dramàtiques i de gran acció, el vestuari és elaborat i colorit. Són populars les lluites d'espasa, les danses emocionants, els canvis espectaculars de vestit, i els efectes especials com tempestes de neu o tro.
L: Llenguatge, perque ha de ser adequat sempre segons el tipus de públic al que s'adreçi la obra, i segons el context propi d'aquesta.
M: Missatge publicitàri, El disseny de l'anunci 'és un procés creatiu. Els objectius de la publicitat ajudaran a definir la idea del missatge, però el disseny d'aquest, que implica determinar què diu i com es diu, és en gran mesura una activitat creativa, que requereix enginy i art.
N:Noció,per un actor/actriu, o l’espectador, durant l’obra perd la noció del temps, entra en un altre món.
O: Òpera,Obra teatral cantada i amb comentari musical, el qual pot ser ininterromput o només acompanyar els números dels intèrprets, de vegades inclou ballets.
P: Performance, Estretament relacionat amb la dansa i el teatre, l'art de performance està relacionat també amb el happening i l'art corporal.Els seus orígens es troben el els happenings de Nova York a finals de la dècada de 1950, el què els artistes improvisaven contextosteatrals per a la seva obra afin d'interactuar de forma mésimmediata amb els seus públics. La performance del decenni de 1960 es va caracteritzar per l'ús del cos com a element escultòric en l'obra durant un període de temps en presència de públic. En la dècada de 1970, Artistes influïts per la cultura popular, elsespectacles unipersonals i el vídeo van començar a treure la performance de les galeries per portar-la als espectacles i clubs.Avui en dia les distincions entre la performance i altres classes de manifestacions teatrals, tant si tenen lloc a la galeria com entro lloc,s'han difuminat i es presenten totes sota el terme genèric de "art en viu".
Q:Quebradís, és un adjectiu que descriu al teatre perquè aquest es va desfent si la societat deixa de donar-li ús. El teatre cada dia perd més importància i les representacions teatrals no són tan potents com ho eren fa uns anys.
R: Rètol, Paraula o paraules que contituyen el títol d'un llibre, pàgina, nom d'hotel ...
S: Shodo, literalment "el camí de l'escriptura", és la paraula quedenomina la Caligrafia Japonesa. La cal · ligrafia, "l'art d'escriureamb lletra bella i correctament formada, segons diferents estils", és un activitat que, en la nostra cultura, pràcticament ha desaparegut,quedant només pequenyos grups que encara conreen el seu estudi, però, al Japó, se segueix practicant com a part de les sevesancestrals tradicions.
T: TRragèdia, Del grec tragoedia, cançó del boc sacrificat pels grecs en nom dels déus. Obra que representa una acció humana funesta, que sovint acaba amb la mort. Aristòtil dóna una definició que influirà profundament sobre els dramaturgs fins als nostres dies: "La tragèdia és la imitació d'una acció elevada i completa, de certa magnitud, en un llenguatge distintament matisat segons les diferents parts, efectuada pels personatges en acció i no per mitjà d'un relat, i que suscitant compassió i temor porta a terme la purgación de tals emocions ". Molts elements fonamentals caracteritzen l'obra tràgica: la catarsi o purgación de les passions per la producció del temor i de la pietat, la hamartia o acció de l'heroi que posa en moviment el procés que el conduirà a la seva perdició, la hybris, orgull i obstinació l'heroi que persevera malgrat les advertències i que es nega a claudicar, el pathos, sofriment de l'heroi que la tragèdia comunica al públic.
U:Unitat, és al feina que han de fer els actors per a posar els seus treballs conjuntament i, amb l'esforç de tots, arribar a fer una representació bona.
V: Valor,per sortir a l’escenari i demostrar que el que s’ha assajat, s’ha fet molt bé.
X:
Y:
Z:
dimarts, 27 de març del 2012
Monòleg surrealista; La bombeta i l’interruptor;
Acte 1
(Ens trobam a una sala,concretament a la cuina de una casa,amb una taula cuadrada al mitg i la nevera empotrada a la esuqerra de la paret on trobam un llum dalt la taula i l’interruptor al costat de la porta de entrada i sortida de la cuina.)
Interruptor: Bon diaaaaa! Ja és hora de aixecar-se,que els nens prest vindran,que tenen que anar a l’escola i antes de anar-s’en tenen que berenar!
Bombeta: (encenent-se de cop i cridant sobre saltat) Però què fas boig? Tu saps quina hora és?no són hores de despertar-me així com així perquè tu et doni la gana.
Interruptor:No serà per tant! ja son les 8 del matí,sembla mentida que no ho sàpigues amb els anys que dus allà dalt penjat. (rient-se)
Bombeta: (es riu irònicament) ai si perdoni vostè,com el señor interruptor mai l’han canviat pot fer el que vol i ademés fent com si ell fós el centre de tot.
Interruptor: No sé de que parles tu ara,perquè em dius això?(donant mala conecció a les llums de la cuina i fent parpadejar-les)
Bombeta: Però mire’t, si ja estàs tremolant,que pensaves que jo no ho sabia? Per molt que tu m’encenguis o m’apaguis seguesc estant a la cuina i m’enter de tot!
Interruptor: això no es cert! Si t’apag pots escoltar però no veure...( diu indignat,al veure que la bombeta sap alguna cosa d’ell)
Bombeta: I què? Puc escoltar tot el que diuen i per l’ho que han dit no tens molt bones noticies no? (li diu insinuant a l’interuptor rient amb superioritat)
Interruptor: Saps que et dic? Que adéu,no tenc ganes de parlar amb tu ara que t’apaguis una estona i deixan de fer llum innacessari..
Bombeta: (interrumpint-lo) No no no! Ja sé a on vols arribar, no penso deixar aquet tema tan fàcilment,saps que no podras amagar sempre el que tu...
(L’interruptor fa un moviment i fa que la bombeta s’apagui antes de que comenci a parlar sobre ell i la cuina torna a quedar a les fosques)
Acte 2
(L’interruptor es despert i la bombeta s’encen de nou,son les 4 del mati,i l’interruptor s’aixecat sensa voler i no e spot apagar)
Bombeta: eii! Tu, ara et tinc!(cridant)
Interruptor: que? Jo? Que pasa? Que son aquestes hores,qui m’ha encés?
Bombeta: que jo sepi ningú,deu ser un fall electric i ara no em podras apagar,que s’enteri tothom del que va pasar! Escolteu,escolteu! (diu exaltat i cridant perque el sentin els altres objectes de cuina)
Interruptor:nono! Perfavor,allò va ser un error!(diu suplicant i amb cara de pena)
Bombeta: un error? Això creus? Vas cremar de una xispa tota la cuina antiga i encara segueixes aqui!(li diu en cara de pocs amics) vas fer que cambiesin tots els objectes de antes,els meus amics,s’en van anar,culpa teva!
Interruptor: (plorant) ho sent,no ho vaig fer aposta,hi havia tempesta i...
Bombeta: (interrumpint-lo) ja, ja, una tempesta no ets mereixes que seguesquis aqui encaramtindrias que estar al magatxem.
Interruptor: però no cridis tant que tothom et sentirà (es fa el despistat)
Bombeta:que sepis que jo i els atres onjectes de cuina esteim molt enfadats amb tu,estaras content de haver culpat també a la torradora,que havia estat ella,ara es troba al fems.
Interruptor: que sepis que jo no la vaig culpar,el nen petit de la casa li va enganxar una cullera i allò es va calentar...
Bombeta: (interrumpint-lo un alre vegada,i cada vegada més enfadat) mira ja no ens queda casi temps per parlar,els homes ja s’han xicat a veure perque el llum es troba obert,només dir-te que et queden els dies contats..( amanesant-lo)
Interruptor: però,però..(queixant-se)
(La dona de la casa va a la cuina i al veure el llum encés de la cuina tot d’una l’apaga, l’interruptor no pot seguir parlant amb la bombeta i per no tornar-ho ha fer,fa tirar una xispa i ell mateix es crema.La llum de tota la casa salta i la bombeta veu com l’interruptor es crema però ja no es pot ni disculpar per lu que li ha dit)
Fí
Una vegada més els meus dits han agafat el oligrafs per escriure’t tot això.
És casi mitja nit i encara estic pensant amb tu,amb totes les coses que em fet i tot el que ens quede per fer,perquè encara que ens trobem lluny,tots els records no s’olviden.
Segurament et semblarà una bogeria però ara mateix volaria fins allà on estiguesis,tu i jo,ara.Imaginat-ho.Tornar a estar a la platja amb els peus banyats de aigua salada i freda mentres les palmeras s’agiten i poc a poc va al compàs dels nostres cors.
Miro el rellotge i penso que tu també l’estàs mirant,els mateixos minuts i ric,és la millor sensación que puc imaginar,sé que fas el possible per tornar i no pateixis,ja queda poc.
Tinc una sorpresa per tu,per quan tornis,però no ho sabras fins que exactement siguin les set del decapvespre de dia 8 de maig,quan ens vam coneixer.
Esper que em tornis a contestar la carta,ja saps tot el que t’estim-ho per això tenim que olvidar la distancia que no és per mi ninguna mesura que ens pugui separar del nostre amor.
T’estima Paula.
Lectura: "Quin jove més embalat.../La meva Ismènia.
"Quin jove més embalat",consta de un sol acte amb onze escenes i tracte de un jove que s'ha inventa que es un gran fabricant de guants i convens gracias a n'això que la seva filla es casi amb ell.Encara que al final de l'obra vegi qui es realment la seva filla i hi hagi un mal entés i finalment vegi a na Teresa la germana de Colardeau i renuncia als papers de matrimoni amb la filla de Pontbichet.
Personatges:
Colardeau: Home de la casa.
Dardar: jove protagonista.
Pontbithet: pare de la jove.
L'altre historia la de "La meva Ismènia" consta també amb un sol acte i 20 escenes.On un grup de personatge es troban a una situación una mica còmica.
Un jove es vol casar amb n’Ismènia però el seu pare és ta gelós que mai deixa a ningú que es casi però aquet amb la seva astucia ho aconsegueix.
Personatges:
Ismènia:jove protagonista
Galatea:criada.
Chiquette: germana del pare de Ismènia.
Vancouver: pare de Ismènia
Dardenboeuf: protagoniste
La lectura m’agradat ja que son històries cuertes i fàcils de seguir encara que t’enbuis amb els noms.Les dues obres comparteixen el mateix tema del casament i ixò et fa que juntis les dues històres a la vegada encara que cap de les dues tengui la maateixa trama.
La segona obra és més llarga però més entretinguda per a mi,ja que hi ha més personatges que fa que hi hagi més guió i sigui un diàleg més variat.
Penscriure 13;
Aquest penscriure tracta de el desinterès que el teatre ens ha format en els últims anys per les noves tecnologies que gracies a elles podem entretenir-mos sensa anar al teatre.Això ens dona comuditat i moltissimes posibilitats de no aburrir-se sense moure’s de casa.
Podem trobar una obra de teatre mitjançant Internet sensa apreciar que lo bonic é sanar a la sala del teatre,seure’s a una butaca i sentir l’escalfor de l’alre espectador que t’en volta i a representación en directe.
Per això el teatre està en crisi, perquè la gent cada vegada més s’interesa per les noves tecnologies i no amb lu tradicional.Això fa que hi hagi una disminución de representacions de obras i events culturals que pot haver cada semana.
Si deseparesxeis el teatre una part de noltros també desapareixera, ja que el teatre és una part de la nostre cultura i gracies a ella em aprés moltes coses.
Carta d'odi;
Saps?em pensaba que tu i jo erem algu,que formavem part de una gran cosa,cosa que es va formar en una relació de 5 anys.
Però clar,al principi era tot perfecte, tan perfecte no m’ajudaves sempre en lo dulent i no tan dolent,passant tot el dia junts i compartint moltissims moments inolvidables que ara tu i només tu has fet que amb un simple fet s’en vagi anat tot a la merda.
Quan em vaig enterar, no mo creia,no m’ho esperaba de tu.Tu,traicionar-me a mi, després de dir-me que mai ho faries,que m’estimaves i feies tot el possible perquè no em cansés de estar amb tu mai.
Aquell simple fet, va fer que la nostra relació donnés pas a un final bastant penós.
Com has pogut aguantar així 6 mesos?De veritat pensabas que mai m’enteraria de tot això, o que si ho hagés fet al principi et perdonaria?
Si pensabas això, vas molt equivocat.
T’estimaba molt.Vaig entregar-te el millor de mi, encara que avegades el meu orgull em traicionés,encara per damunt de tot això tu t’en vas anar amb un altre mentres estabas amb mi, i no un latre qualsevol,sinó la pitjor persona amb qui em podies traicionar, la meva pitjor amiga,cuneguda millor dit.I et quedes tan agust.
Dons saps que? No em vinguis plorant ni cridant-me cada dia al telèfon demanant-me perdó perquè t’hagis equivocat.Perquè sé que les persones cometen errors però justament aquet era el pitjor que mai hagyé pensat que tu em podries fer.
Que sepis que has quedat molt malament amb mi,has perdut tota la confiança que hi havia entre nosaltres dos,has quedat com un imbècil.No em tornis a parlar mai més,oblidam,fés com si no hi fós,ofegat amb el teu llac de mentides que m’has estat dient durant aquests 6 mesos de merda.
Sigues feliç,però a mi em deixes en pau.
PENSCRIURE 10;
Aquests penscriure tracta sobre un fracment de una pel·lícula de Charles Chaplin “El gran dictador” on surt ell representant el paper de Hitler,on comunica al poble el que pensa sobre ser emperador i el seu govern que és tot el contrari de que en teoria era antes un dictador.
Comença el discurs demanant disculpas,ja que ell no vol ser emperador ni conquistar a ningú,sinó ajudar-los,a tots els possibles.perquè tot fós millor.
Proposa que ens tenim que ajudar o protegir uns dels altres i fer-los feliços,no desgraciats ni que hi hagi ningú més inferior que un altre.
Que si no fós per la cobdícia que les armes fan que hagi i formin odi i matem persones,tot allò que gira entorn a les “màquines” ens ha fet perdre-ho tot, igual que el coneixement i la nostra intel·ligencia, que ens ha fet ser persones menys sociables i tancats perquè pensam molt i sentim molt poc.
Pe`ro tot això que està pasant pot acabar-se si tots feim el possible per tenir o ser el contrari del que ara son, on tenen que lluitar per la seva llibertat com a persones.
Jo penso que realment té una gran part de veritat.Si nosaltres el que volem és ser lliures i obtenir un món millor tenim que lluitar per aconseguir-ho però això si,no fent la guerra.
dimarts, 13 de març del 2012
Diàleg real;
*Has fet el treball per demà?
-Si,fa estona que el tenc fet!
*I com t'ha sortit?
-Pues sa veritat és que he agaft coses del treball de l'any passat del meu germà.
*Però l'has modificat un poc,no?
-Clar!
*I per fer lu del percentatge,com ho has fet?
-He trobat el programa que ens va dir el profesor i allà surt com fer-ho ven bé.
*Pues si ma pots pasar el programa em faràs es favor perquè jo no l'he trobat,i mira quie le vaig sercar per tot,però res de res.
-D'acord, idò avui capvespre t'el pasaré.
*Merci.I per cert,que hos va dir aquella dona ahir?
-Quina dona?
*La don que hi havia ahir al bus.
-Ah! és que m'has canviat de cop de tema (jajaja)
*(jajaja) pues ens va cosa d'aquells que tenien sa música a les totes i ella feia feina a ciutadella,que te que venir cada demati i jo que sé.
-Bé està idò! (jajaja) La vaog veure molt motivada.
*Sa veritat és que si
-Molt bé,pues pensa en pasar-me el programa eh!
*sisi!
-Si,fa estona que el tenc fet!
*I com t'ha sortit?
-Pues sa veritat és que he agaft coses del treball de l'any passat del meu germà.
*Però l'has modificat un poc,no?
-Clar!
*I per fer lu del percentatge,com ho has fet?
-He trobat el programa que ens va dir el profesor i allà surt com fer-ho ven bé.
*Pues si ma pots pasar el programa em faràs es favor perquè jo no l'he trobat,i mira quie le vaig sercar per tot,però res de res.
-D'acord, idò avui capvespre t'el pasaré.
*Merci.I per cert,que hos va dir aquella dona ahir?
-Quina dona?
*La don que hi havia ahir al bus.
-Ah! és que m'has canviat de cop de tema (jajaja)
*(jajaja) pues ens va cosa d'aquells que tenien sa música a les totes i ella feia feina a ciutadella,que te que venir cada demati i jo que sé.
-Bé està idò! (jajaja) La vaog veure molt motivada.
*Sa veritat és que si
-Molt bé,pues pensa en pasar-me el programa eh!
*sisi!
Penscriure 11:
Aquest penscriure parla de un manifest sobre el Dia Mundial del Teatre on ens diu destacant el teatre, que per comunicar-nos i tenir com una manera de comunicar a les altres persones missatges que potser amb altres formes no acaben de expressar-se bé.
Hi ha moltes causes i problemas que a horas d’ara està una mica complicat i que molt poques d’aquestes s’aclareixen amb una bona solución.Per això potser,gracies al teatre,seria una molt bona manera de poder solucionar aquestes coses sense emprar discusions o guerras.
Emprant el teatre,seria una manera molt més tranquila,entenedora i pacifica de voler dir les coses i que el públic ho entenguñes d’una manera més fácil i poder extreure de cada un el que pensar.
L’únic que ens falta és començar a llevar totes les coses que feim malament per poder emprar noves idees i solucions millors de les que estim fent a hores d’ara.
Penscriure 12:
Aquest penscriure consisteix en traduir en paraules la coreografía del video de “vestits vermells” on trobam a tres parelles ballant el mateix en tres llocs diferents de un pati de una casa.
Diàleg:
Ben – Que fas aquí tirada al terra? (diu sorprès en veure-la .)Estàs bé? Aixecat.(l’lhi agafa la mà i l’aixeca)
Mar – No! Deixem.Ja no em queden forces per fer res. (es cau.)
Ben – Perquè dius això?Vui que t’animis,saps que sempre estic aquí per ajudar-te.
Mar – Ho sé,però mai podràs solucionar tots els meus problemas tu tot sol(diu molt trista i plorant)
Ben – Em dona igual,jo faré el que sigui(insisteix en posar-la de peus i que no es caigui)
Mar -Ja no pots fer res… em mor(li diu mentres es deixa caure un altre vegada)
Ben – Què dius?(diu sobre saltat i amb molta cara de pena)És cert?
Mar Si, i deixem,no vui que em diguis res més(fa com si vulgués escapar-se d’ell)
Ben -No pot ser,però si la enfermetat ja s’havia curat.
Mar -Doncs et vaig mentir(li gira la cara)
Ben -(asustat i trist)Entre el dos podem lluitar..
Mar (interrumpint-lo)Mentida! Ja no es pot fer res,no té solució.
Ben I que faré jo? No puc viure sensa tu.
Mar -Segueix endevant,no pensis en mi,comença una nova vida.
Ben -Però que dius!(diu exaltat i cridant)no em donaré per veçut!
Mar - M’ha estimes?
Ben -Es clar! Per damunt de totes les coses que et puguis imaginar.
Mar -Doncs així deixam,jo sempre t’estimaré (cau poc a poc i mor.)
Història de na Teresa;
Quan era petita,m’encantava ballar.
Els meus pares sempre a l’hora de després de dinar,els hi agradava anar-s’en al menjador principal i posar música.Es posaven a ballar balls de saló,montaven pasos de vals i els hi agradava anar canviant de ritme al llarg del capvespre.
De aquí ve,que a mi m’agradi tan ballar el vals,si és el que els meus pares sempre ho ballaven,com no,jo tambñe tenia que ballar-ho.
Però de sobte,tot el que era simplement perfecte per a mi,una noia de 10 anys,es va tornar completament fosc.
Jo em vaig salvar gràcies a la meva cosina gran,que em va treure d’allà durant els dies més forts dels atacs,i justament aquell dia em vaig quedar completament sola.
A partir d’aquell dia,vaig veure les coses desde un altre punt de vista,i els meus oncles no molt amables en mi en van cuidar fins els 18 anys.
Vaig començar a aprofitar el meu temps faguent coses que realment m’agradessin,com ensenyar als nens que havien quedat per el poble.És clar,ja havien passat molt d’anys i m’havia fet gran i gràcies a totes les meves experiencies ho podia fer i explicar.
Encara que anigués molt mal vestida i despentinada,no els asustava.Jo crec que no,perquè sempre m’agradava dur una flor d’alt al cap i això em feia veure més contenta.
Els hi explicava totes les veritats i totes les coses que els envoltava.Un dels tants enssenyaments,va ser un curs d’anatomia,això va agradar bastantmja quemper fer les classes més dinàmiques i més divertides,vaig mostrar-lis parts del meu cos per així entender-ho millor.
Va, tractar temas sobre com es reprodueixen les persones,de on surten els nens,etc.
Els fiets els hi agradaba molt participar en algunes explicacions i es donaven com a voluntàris per sortir.Molts d’ells ja sabien que els reis d’Orient no existien i que sabien que eren els pares,però els qui no,tenien molta curiositat i ja que eren bastant grans per sebre-ho els hi vaig contar.
De jove,vaig estar molt enamorada de un noi,que era de per França,on l’estiu abans de que els meus oncles em deixesin anar de la seva casa va venir a fer una temporada per Espanya i per el meu poble.Però és clar,ell va marchar,va dessapareixer just van sentir que hi hauria una altre revolució i no el vaig veure mai més durant tot aquet temps.Erem joves,però ens estimavem de veritat.Anavem als dematins a berenar i per el capvespre ens trobavem a la platja que els nostres familiars ens duïen a pasar el temps,mentre ells es reunïen amb els seu grup d’amics i parlaven sobre que els hi havia passat durant el dia,la feina,es burlaven d’altres...
Mentre els grans pasaven l’estona,nosaltres anavem de banda a banda,de un lloc a un altre,de dalt a baix de les dunesmfeiem excursions per el camp,i si plovia anavem a una caseta petita de llenya que hio havia abandunada de feia estona i duïem menjar,juguines,algun llibre i així pasavem tots els dies de l’estiu.
A els nens els hi vaig explicar tota ka meva experiencia amb aquest noi, i els hi explicà com era l’amor.
I és que de veritat,és una cosa marevellant,increible.
L’amor és quan estimas tant a una persona que tor el que fas sensa ella no te sentit.No veus,ni et preocupes per altres coses que no sigui aquella persona o que la relacionin.És increible que puguis estimar tant a una persona quue arriba a un punt que ho deixes tot apart.Que no fas res sensa aquella persona i fins i tot deixes avegades les coses que són més importants o principals per estar cada dia,hora i minut amb ella.
En explicar-lis tot això es van quedar sorpresos.
Per ells era una cosa que els significava molt poca cosa,no era una cosa principal trobar a algñu i enamorar-se,encara que,enamorar-se no és una cosa fàcil i trobar a algñu adequat tampoc.Però van compendre bastant sobre aquet sentiment traicioner i ja van començar-ho a veure d’un altre manera.
Una de les tantes classes que vaig voler fer varen se les de ball.
Els vaig emparellar,un noi amb una noia,encara que hi havia més nens que nenas i alguns varen tenir que posar-se junts,però no els importava.
Varen apendre vals,el meu ball preferit,tango,pas doble i aluns pasos de salsa.S’ho pasaven molt bñe,ja que no ho feien per obligació i els qui no ho volia fer,aquells dia no venia i venia el dia següent.Fins i tot varem montar una coreografía on després,quan la vam acabar de montar la vam represnetar per Nadal,on va tenir un gran èxit,perquè feia temps que no feien cap representaci´p en aqeulla època de l’any.
Els nene m’estimaven molt.Sempre em duien flors i regalets que feien ells mateixos.
Em feien riue i pasar-m’ho bé i ells també ho feien.
Destacant a un dels nens,hi havia un,de 12 anys que era el que sempre venia el primer,Era prim,un poc alt,els seus cabeññs eren foscos igual que la seva pell morena per els raig de sol.Els seus ulls eren verd i sempre reia.Anava amb calçons curts sempre,els tenia de tot tipu de color i de tot tipu.
Un dia em va venir una hora més prest de que tocaba ser-hi i comencés les classes perquè volia que li enseñés millor a ballar el vals.
Jo sempre li ballava mostran els pasos bàsics i ell després em seguia.Ballaven junts una canço molt bonica que no m’enrecord del nom però sempre volia uqe li poses.
Sensa dubte ell va ser el qui va apendre més sobre les meves particulars classes que donava.Tots ells varen apendre moltissim,fins i tot jo vaig apendre sobre ells.
Em van fer pasar molts de bons moments i records que mai oblidaré.Gràcies a tots ells em van fer senti com si tornés a tenir 10 anys ballant el vals.
Penscriure 9;
“Si un hombre experimenta alegría, entonces la expresa mediante palabras. Si las palabras no le bastan, canta las palabras. Si las palabras cantadas no le bastan, entonces toma un instrumento musical. Si el instrumento musical no le basta, entonces comienzan sus manos a agitarse y sus pies a patalear en el suelo”.
Aquest penscriure ens fa referència a totes les maneras que tenim les personas de expressar-nos per qualsevol cosa.
L'home és capaç de controlar els seus sentiments ,determinar amb quines formes expressives ho pot fer.
Si un una persona té un sentiment amb suficient força, sent la necessitat d'expressar-ho primer de tot per mitjà de la paraula,si no pot emprarà un altre cosa com la música,on l'expressió s'enriqueix amb l'acompanyament musical d'un instrument on les notes d'aquest ja basten per expressar-ho,cantar, si això no basta s'expressarà amb el seu cos,ballant,moguent braços i cames,tot el cos,les expressions de la cara,etc.
Faguem el que faguem sempre les personas expressem cosa encara que ho faguem inconcientment.
Realment pens que si qualsevol vol expressar el que sent i no troba com fer-ho és perque no serca les milions de posibilitats que hi ha,de la més simple a la més resercada i complexa,ja que,si realment vol expressar-ho farà tot el possible per aconseguir-ho.
Aquest penscriure ens fa referència a totes les maneras que tenim les personas de expressar-nos per qualsevol cosa.
L'home és capaç de controlar els seus sentiments ,determinar amb quines formes expressives ho pot fer.
Si un una persona té un sentiment amb suficient força, sent la necessitat d'expressar-ho primer de tot per mitjà de la paraula,si no pot emprarà un altre cosa com la música,on l'expressió s'enriqueix amb l'acompanyament musical d'un instrument on les notes d'aquest ja basten per expressar-ho,cantar, si això no basta s'expressarà amb el seu cos,ballant,moguent braços i cames,tot el cos,les expressions de la cara,etc.
Faguem el que faguem sempre les personas expressem cosa encara que ho faguem inconcientment.
Realment pens que si qualsevol vol expressar el que sent i no troba com fer-ho és perque no serca les milions de posibilitats que hi ha,de la més simple a la més resercada i complexa,ja que,si realment vol expressar-ho farà tot el possible per aconseguir-ho.
Monòleg de Shakespeare,versió literària:
Viure o morir,què puc fer?
Què és més digne,aguantar totes les males jugades de la vida o fer-li front i combatir-les?
Només morir,dormir:res més.Que dormint oblidam la realitat i tot el que ens envolta,que pot ser més desitjable que no sofrir?Morir o dormir,dormir i tal vegada somiar.
L’obstacle és que mai sabrem quan tenim que morir,això és el que ens produeix tanta inquietut.Perquè suportar tot això,el pas del temps,sufrir per amor,burles,la injustícia,l’orgull…
Quan amb un simple fet,com matar-se,pot desepareixer.
Monòleg de Shakespeare,versió vulgar:
Què vols que fagi? Matar-me? Seguir visquent i que seguesqui amb la vida on tot són mal de caps? Què puc fer? Si només la vida m’ha juga males pasades i tot són putades.Podria matar-me,morir i ja està,deixar tot allò enrrera,deixar de sofrir per tot això.Que ja estic fart cony! Que pasi el temps em fa mal de cap,la justicia és tot el contrari,l’amor és una estupidesa…
Ostia puta! Perquè aguantar tot això, eh? Si amb un simple ganivet podria matar-me i desapareixer de aquests merda món.
Penscriure 7;
Què és allò que de més difícl és per a un escriptor dramàtic aconseguir que arribi a l'espectador?
Jo penso que el més difícil per un escriptor dramàtic és aconseguir que l'obra que ha creat agradi a tothom i que s'entengui desde el punt de vista del missatge que l'autor vol que arribi,net i clar,sense dubtes a un determinat espectador.
Si un públic s'aburreix és difícil que el missatge que vols expressar a través d'una obra quedi entenedor, i finalment podrem trobar que si no cream una sèrie de pautes per aconseguir que quedi bé,serà més difícil que agradi i que a un mateix quedi satisfet amb el seu treball.
Moltes obras serveixen per fer-te reflexionar i d'altres no,però sempre et volen fer sentir alguna cosa perquè et fiquis a pensar sobre el que pasa a l'obra i el que passa en la realitat.
A la l'espectador l'hi agrada les coses noves però sensa descartar lo clàssic,volen innovació però sensa exagerar i aixó es el que té que aconseguir l'autor perquè obtengui una bona obra i no sigui tan difícil de aconseguir que arribi a l'espectador.
Jo penso que el més difícil per un escriptor dramàtic és aconseguir que l'obra que ha creat agradi a tothom i que s'entengui desde el punt de vista del missatge que l'autor vol que arribi,net i clar,sense dubtes a un determinat espectador.
Si un públic s'aburreix és difícil que el missatge que vols expressar a través d'una obra quedi entenedor, i finalment podrem trobar que si no cream una sèrie de pautes per aconseguir que quedi bé,serà més difícil que agradi i que a un mateix quedi satisfet amb el seu treball.
Moltes obras serveixen per fer-te reflexionar i d'altres no,però sempre et volen fer sentir alguna cosa perquè et fiquis a pensar sobre el que pasa a l'obra i el que passa en la realitat.
A la l'espectador l'hi agrada les coses noves però sensa descartar lo clàssic,volen innovació però sensa exagerar i aixó es el que té que aconseguir l'autor perquè obtengui una bona obra i no sigui tan difícil de aconseguir que arribi a l'espectador.
Penscriure 6;
"Teatre és un terme tan extens i indefinit dins la nostra societat occidental, que sota aquest nom s'accepten tot tipus de coses. A vegades n'hi ha prou que algú digui alguna cosa mentre es mou"
És una gran veritat,aquesta frase ens diu de una manera sintètica i senzilla que tot pot ser teatre,no només paraula i acció.
Hi ha diverses formas de teatre,encara que lo de la paraula i acció sigui imprescindible per què hi hagi teatre,podem trobar tipus de teatre que no tengui text o paraula,com el mim,la dança,el circ,etc que aquest no tenen un text a representar sinó a expressar.
També com a interpretació,encara que llegir és una acció,es pot entendre com un tipus de teatre,on seria la lectura dramatitzada.El fet de llegir fa que ens imaginem el que està passant i representar de una manera imaginaria el que esteim llegint.
L'únic que tenim que fer és crear il·lusions,deixar que la inspiració ens vengui i ja tenim teatre a partir de el que volguem fer o representar ho podem aconseguir,ja que,el teatre és com una mentida,hi ha molts de fets que no han succeït de veritat i malgrat tot es representat perquè un públic ho vegi.
Per aixó mateix un simple fet el podem iterpretar com a Teatre,només cal posar-li esforç perquè sorti tal i com el creador espera que vol que el receptor entengui de la seva forma.
És una gran veritat,aquesta frase ens diu de una manera sintètica i senzilla que tot pot ser teatre,no només paraula i acció.
Hi ha diverses formas de teatre,encara que lo de la paraula i acció sigui imprescindible per què hi hagi teatre,podem trobar tipus de teatre que no tengui text o paraula,com el mim,la dança,el circ,etc que aquest no tenen un text a representar sinó a expressar.
També com a interpretació,encara que llegir és una acció,es pot entendre com un tipus de teatre,on seria la lectura dramatitzada.El fet de llegir fa que ens imaginem el que està passant i representar de una manera imaginaria el que esteim llegint.
L'únic que tenim que fer és crear il·lusions,deixar que la inspiració ens vengui i ja tenim teatre a partir de el que volguem fer o representar ho podem aconseguir,ja que,el teatre és com una mentida,hi ha molts de fets que no han succeït de veritat i malgrat tot es representat perquè un públic ho vegi.
Per aixó mateix un simple fet el podem iterpretar com a Teatre,només cal posar-li esforç perquè sorti tal i com el creador espera que vol que el receptor entengui de la seva forma.
dimecres, 29 de febrer del 2012
Penscriure 5:
Aquet video on surt Eduardo Galeano on ens parla de un món com a perfecte,on tot tindria que ser come ll ens explica i diu,perque tot funciones millor,sensa cap mena de injusticias per ningú.
En aquet món tot seria possible,la igualtat seria un paper important,com ara també la inexistència de les guerres.
L’únic que ens vol fer veure Eduardo,és que en el món que esteim vivint l’esteim transformant en una mena de conjunt de actes que fan que es compliquen més les coses quan és possible que amb lu més senzill vagi molt millor.
Que viure és un plaer, que tothom pot gaudir si ningú està en contra de ningú, i que tenim que viure cada dia,cada instant, com si fós l’ultim i aprofitar el màxim el que tenim.
Penscriure 4:
Aquesta frase és de Picasso, un artísta molt conegut per les seves pintures, on vol fer-nos referència amb aquesta frase de:“La inspiració existeix, però t'ha de trobar treballant” que sinò t’esforças per conseguir el que vols,en aquet cas treballar per obtenir un bon resultat, la inspiración no et vindra de cop i volta així com si res.
La inspiración és allò que cada persona té de una forma diferent i que cada un té que treballar de la millor manera possible i específica per ell mateix.
Hi ha moltes coses que et poden inspirar però si tu relament no t’esforces, no ho conseguiras del tot,això es el que pens jo desde el meu punt de vista de la frase.
A vegades la inspiración et pot venir de cop però molts no acaben de donar-li la importància que un altre tal vegada si que donaria per treure el màxim possible d’allò,com tambe depén de cada persona té més facilitat de deixar-se endur per la inpiració ja que té, possiblement, més imaginación.
Penscriure 3:
La fotografia de Sebatiàn salgado,explica les condicions molt difícils que tenen les persones que es troben a unes mines,
Els miners estàn pujan per unes escales,on sembla que estàn fetes en travesseres i en cap mena de seguretat.
Porten uns sacs a la esquena on traslladen de un lloc a un altre el mineral o pedres.
Es veu un contrast entre la pobresa i la riquesa,ja que el treballadors signifiquen la gent pobre,qui treballen com esclaus i el contrast dels minerals que produeixen la riquesa.
Dona una conmutación,els treballadors semblan animals,com si fosin escarabats o formiques,un derrera l’altre.
Són perosnatges anònims,ja que no postren les cares i tampoc els ha coneixem,ni sabem els seus noms.
Es troben integrats entre l’entorn d’allà.Quasi ténen la mateixa tonalitat que la terra,com si surgeixn del fang.
Sebastiàn Salgado ens vol fer veure el contrast que hi ha entre països i classes socials,la feina,molt diferent de com podriem trobar aquí i quina hi ha en aquell lloc de la fotografía.
Sempre reflexa el que ens vols dir-nos amb les seves fotografíes depe´n de el lloc i avegades,un punt important,la posición de la càmara,on depe´n de la posoció destacarà una cosa més que un altre.
Penscriure 2:
La frase “la lectura és a la ment allò que l'exercici és al cos” és de Joseph Addinson, poeta anglès, on fa una referència sobre fer exercici er una part per el cos i l’altre per la ment.
Ens indica lo important que és llegir i ho compara amb fer exercici per el cos que també es saludable,que el llegir ens dona plaer i fa que el nostre cervell mai deixi de funcionar,ja que si dixam de llegir un llarg temps arribarà un dia que ens costarà més començar un altre vegada de nou i que si ho feim constantment no ens pasarà.
Si cada vegada llegim més el nostre cervell s’estimula i fa que es quedi més fàcilment tota la informació que nam emmagatzemant,l’esteim exercitant perque mai perdi la constància de allò q és necesaàri fer per tenir una ment sana i plena de coneixements.
Penscriure 1:
“Decidimos escribir sobre algo por un impulso emotivo,por un deseo de expresar nuestro dolor,rabia,amor,alegria..”
La frase de A.martínez,estreta del llibre “Escribir teatro” resumeix el principal motiu per escriure.
Aquesta frase centra la Nostra atracción en dos espectes fonamentals de la escriptura creativa,un la de expressar i l’altre l’ha de comunicar.
La escriptura creativa és el principal objectiu de la Nostra matèria de taller d’escriptura dramàtica que enguany cursam en el institut J.M.quadrado amb el profesor Florit Nin.
E´s per a mi una oportunitat,per desenvolupar les capacitats lingüistiques,o sigui,expressar i comunicar a partir d’històries per a representar.
La idea de la frase trata sobre un impuls emocional per a A.martínez,l’autor de la frase,escriure és un impuls,o sigui una necesitat com altres.
Escribim el records com a escriptor,si tenim alguna persona coneguda que poguem descriure,etc.
Perquè escribim?Que ens fa escriure?D’on provenen tantas ideas per escriure?
Això son les preguntes que A.martínez mos vol fer comprendre amb la seva frase i el significat de que escriure és un impuls.
EL VENEDOR DE PRESSECS;
Hi havia una vegada,un home molt pobre on nomñes havia heredat dels seus pares un trosset de terra adalt d’un turó molt alt.Era l’últim fill de deu,alt,amb els cabells negres,anava vestita mb trossos de tela i les sabates foradades.
Un dia,es va enamorar d’una al·lota molt guapa,mab les mateixes condicions que ell,lo que ella era més bonica.
Ell li va demanar per casar-se i com lla família de lajove també eren molt pobres,l’unica cosa que els hi va poder donar com a regal de noces va ser un pinyol de pressec.
Els dos jves sa van anar a viure junt i mai es separaven,el jove li encatava observar el rostre tan bonic de la seva estimada.Fins quan un dia van acabar l’arrós per menajr i va tenir que marxar el jove cap a dalt de turó per poder sembrar.
La jove va fer-se un autoretrat,perque quan ell s’han anigués allà la recordés i no tingués tanta nostàgia.
Peró quan el jove va ser allà dalt,el dibuix amb una bufada de vent s’el va endur,ell va intentar perseguir-lo i agafar-lo,però no va poder,va escapar.
L’autoretrat va arribar fins el palau d’un samurai, aquest quan va veure el dibuix,va veure que la noia era molt maca i com que feia estona que es volia casar,va ordenar que la serquesin per tot i la duguesin al seu palau per poder casar-se.
El jove quan va tornar a casa, tot preocupat per la pèrdua del dibuix,va veure que la seva estimada havia desaperagut.La va sercar per tot però mai la va trobar i va seguir anant al turó sembrant pressec.
Fins que un dia,la seva amada esteia al balcó del palau i va sentir la cançó del seu marit de venedor de pressec,aquesta va riure,era la primera vegada durant tres anys que ho feia i el samurai al veura-la va ordenar al venedor intercambiar-se la roba i fer-lo pujar a dalt per poder fer-se pasar per ell i fer riure la seva esposa,però no ho va aconseguir.
Els dos joves es van trobar i com que el samurai duia le srobes del venedor al voler pujar no el van dixar pasar i es va quedar per sempre seguent un venedor de pressecs,mentre que els dos jove van viure feliços al palau del samurai i van menjar perdisos per sempre.
Ressenya de la lectura dramàtica:
Alumnea:Paula Marcos Escripura dramàtica
*Dades bibliogràfiques:
Autor:Eurípides Titol:Les troianes
Col·lecció:M.Acosta Esteban Edició:J.diggle
Any: 1981 Pag:72
1-L’autor d’aquesta tragèdia és Eurípides,un dels tres grans poetes tràgics.Aquets va nèixer l’any 484 abans de Crist,tot i que és posterior a Sòfocles,reflectéis a la seva obra idees de moviment safístic.
Eurípides quasi sempre fa una crítica racional de els espectes de l’existència humana i això ho reflecteox en les seves obras,qe son amb un esperit crític dels Déus de aquell temps.
Altres onres d’Eurípides,que en total en conserven 18 i que quasi totes segueixen la mateixa tendència crítica i revolucionària són: “El cíclope,Alcestis,Medea,Hipòlit,Hècuba,Anoròmaca,Els fills d’Heràclit,Les suplicants,Heròcles,Les troianes,Electra,Helena,Ifigènic entre els taires,Ió,Les fenícies,Orestes,Ifigènia a Àuliida i Les bacants.
2-Les trianes és una tragèdia,que no és relaista però està ambientada e la ‘epoca 415 abans de Crist,relacionada amb el concepte de els Déus de Atenes i la ciutat de Troia.
3-La veu narrativa és omnisciente,es troba en tercera persona però nomñes surt en cada escena per donar pas als diàlegs dels personatges,aquets si que es troben en primera persona(i també per fer algunes petites acotacions i descripcions de l’escenari o per indicar-nos on ens situam).
4-Tot es troba en un mateix acte(les escenas poden anar canviant )però sempre ens situarem a Atenes i la ciutat de Troia.
El llenguatge de les parts dialogades i el de les parts corals son planers i col·loquials,hi ha parts poètiques i moltes figures retòtiques.
Sobre els personatges no fa moltes descripciones,pasa directamente al diàleg sobre la història i no ens descriu ni com van vestits ni res.
L’espài escènic sempre seria el mateix ja que no surten altres històries.
El temps de representación es podia duu a terme amb una hora,ja que en estar amb un sol acte es pot fer fácilmente.
5-L’argument trate sobre la ciutat de Troia que acaba de caure en mans dels grecs,tots el homes han mort en el conbat i les dones son encapçalades per Hècuba on son repartides com esclaves er les terres de grècia.
Els personatges principals serian: Posidó,Atena i Hècuba i el coral que serian Tlatibi,Cassandra,Andròmoca,Meleneu i Helena.
Valoració:La meva valoración no és molt bona referente a la lectura,ja que l’argument ha Sicut un poc difícil de seguir i trobar quin era el nus de la trama.Els diàlegs de cada personatge eran bastan extensos i la part en que surgia la coral o les estrofes.es feia molt mal de entendre.
Diàleg amb el personatge tocat a l’activitat de clase:Beyoncé
-Perdoni..
*Si?
-Em podria ajudar a surtir d’aquesta platje sensa que cap càmara em molestés?
*Però..si vostè…és na Beyoncé!
-Si,estic faguent un videoclip per aquesta platja i ara han vingut totes les càmaras i encesit surtir,m’ajudarias?
*Es clar! Em dic Pere ,encantat et portare a la meva casa fins que tot això s’en vagi anat,la meva estimada ens fara el dinar.
-Oh moltes gracies,anem-hi doncs.
Agafen el cotxe i arriban a la casa d’en Pere,entran fins el menjador i es seuen a les botaques.
-Estàs faguent classes per ser pilot?
*No no! M’agradaria molt,però al final no ho he pogut fer perque és molt car i no puc permitir-me el luxe.
-Jo t’ho pagaré!
*Bo que dius! No no,ni pensar-ho no puc aceptar-ho,moltes gracias però no.
-Que si! M’has ajudat a surtir de la platje i tan si vulguis com no ho faré.
*Que felíç seré,ja podre pilotar,i cumplir el meu somni.Moltes gracies!
-De res home! T’ho mareixes per haver-me ajudat,ara em tenc que anar,ja he cridat al meu representant i ja m’han vingut a sercar.Això si,m’ha estim més que no sepis molta gent que jo t’he pagat aquestes classes,no saps lu que podrien inventar després.
*Tranquila,no ho diré a ningú,estic molt agraït.Encantat de conexer-te.
-Moltes gracias a tu,i encantada igualmente,ja em venen a buscar,vagi bé les classes i treu aprofit!
*Ho faré! Adeu,bon viatge!
Beyoncé puja al cotxe i parteix cap a l’aeroport.En Pere no es creuven bé el que ha passat,però està molt felíç de poder anar a les classes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)